Les paraules maten?

L'enaltiment del terrorisme és una figura delictiva creada ad hoc per a que els jutges ho apliquin a qui considerin convenient i quan considerin convenient. De fet, no són els jutges, sinó l'autoritat política, perquè els jutges són mers executors de les decisions dels polítics i dels seus partits.

Aquesta figura delictiva no reuneix els mínims requisits de garanties jurídiques existents en un Estat de dret. És un delicte que serveix per condemnar l'emissió d'opinions. És un delicte que va contra la llibertat per pensar i de dir el que es pensa.

Aquesta regulació jurídica, pròpia de sistemes dictatorials, ha estat beneïda pels nostres organismes democràtics i pels nostres polítics igualment democràtics. Uns polítics que pretenen convèncer-nos que és molt democràtic aplicar penes de presó contra qui emet opinions.

No cal sorprendre's. Perquè en nom de la lluita contra ETA, estan aplicant al País Basc i l'independentisme basc un autèntic estat d'excepció, idèntic als que aplicava el franquisme. Franco actuava en nom d'Espanya, i aquests en nom de la democràcia.

¿Les paraules maten o maten les pistoles? Perquè les condemnes per delictes d'opinió es produeixen després del tancament de diaris, una cosa a la qual també era molt aficionat el franquisme. Tot i que ara ho fan els demòcrates, i per tant sembla que està ben fet.

El sistema democràtic no existeix al País Basc. L'Estat ha destrossat les garanties jurídiques del dret democràtic, i s'inventen figures delictives per justificar democràticament la repressió antidemocràtica de la lliure emissió d'opinions.

No es tracta de defensar les posicions d'Arnaldo Otegi ni d'Iñaki de Juana Chaos, encara que seria perfectament legítim -¿o ens acusarien d'enaltiment del terrorisme?-. Es tracta de denunciar que la democràcia s'ha corromput al País Basc, i s'estan aplicant mesures dictatorials.

Aquests dies, precisament, s'estan revelant les intrigues i complicitats entre el poder polític i els jutges. I, malgrat tot, encara prediquen això de la independència del poder judicial. I ho prediquen justament els que han exclòs al País Basc del sistema democràtic i li han aplicat un estat d'excepció.

Alguns diran que dir tot això és donar suport al terrorisme. S'equivoquen. És, simplement, denunciar la inexistència de garanties judicials i democràtiques al País Basc, i l'existència d'una dinàmica molt perillosa. Perquè inventar figures delictives per reprimir la llibertat de parlar és molt perillós.

A més, el sistema, l'Estat, està cometent un greu error de càlcul. D'aquí a un temps, aquests que avui estan a la presó, condemnats per delictes d'opinió, estaran asseguts a l'altre costat de la taula amb els que els han condemnat, per decidir el futur del País Basc.

I als que aplaudeixen l'eliminació de les garanties democràtiques al País Basc caldria dir-los que, si aquest Estat pot fer-ho allà i ningú protesta fora del País Basc, un altre dia podran fer-ho també aquí, o en qualsevol part. I llavors, ningú protestarà.