Des del juliol d'enguany, en què l'activista Natàlia Estemírova va ser
assassinada, aquesta ONG ha abandonat Txetxènia per raons de seguretat.
Actualment, Ingúixia s'ha convertit ara en el nou punt calent del
Caucas nord, on ha augmentat espectacularment la insurgència armada de
tall islamista, increment causat en bona part per la política
antiterrorista que les autoritats apliquen a la població (segrestos,
tortures i assassinats)
Andrei Nekràsov retrata a Desconfiança, com "en un dels seus moments de més baixa popularitat, i amb vista a les properes eleccions presidencials, Borís Ieltsin nomena l'agost del 1999 l'aleshores desconegut cap de l'FSB Vladímir Putin com a primer ministre. Ieltsin busca el triomf del seu delfí per garantir-se la impunitat un cop deixi el poder davant els casos de corrupció que l'esquitxen a ell i a la seva família.
El mes següent, el setembre del 1999, es produeixen cinc explosions en edificis d’habitatges de Moscou i d’altres ciutats russes que causen 307 morts i més de 1.700 ferits. S'acusa immediatament a combatents txetxens de ser els autors dels actes terroristes, tot i que aquests mai reivindiquen l’autoria dels atemptats. El Kremlin decideix aleshores envair novament Txetxènia valent-se de l'efecte que han generat en l'opinió pública els atemptats: la població russa, en estat de pànic, deixa de veure el seu govern com l'ens corrupte de feia uns mesos i li dóna el seu suport incondicional davant el nou enemic comú: els txetxens.
La mà dura que Putin aplica a Txetxènia provoca, en poc més d'un parell de mesos, que el seu índex de popularitat passi de l'1% al 60%. El terreny per guanyar les eleccions està més que abonat.
D'altra banda, un fosc incident ocorregut a la ciutat russa de Riazan fa saltar moltes alarmes: membres dels serveis secrets, l’FSB, són descoberts mentre col·loquen sacs amb explosius al soterrani d'un edifici d’habitatges just quan es produeixen els atemptats. L'incident intenta ocultar-se, i després s'explica que els sacs contenien, en realitat, sucre, i que tot plegat només eren unes maniobres militars.
Un coronel de l'FSB va investigar els fets i va descobrir que un col·lega seu dels serveis secrets estava implicat en els atemptats. Va denunciar-ho públicament. El seu col·lega va morir atropellat a Xipre i ell va ser empresonat durant 4 anys acusat de revelar secrets d'estat. Altres persones que van investigar aquests fets han estat assassinades: Alexander Litvinenko, Serguei Iúxhenkov i Iuri Shchekochikhin"
Una bona oportunitat per saber què s'amaga a Txetxènia deu anys després de l’inici de la segona guerra russotxetxena? Per què assassinen activistes i periodistes que denuncien allò que hi succeeix? Quins motius hi havia darrera la nova ofensiva russa del 1999 i per què la guerra continua?
Per saber-ne més:
La periodista Natalia Estemirova assassinada com la seva companya Politkòvskaia
La periodista Oksana Chelysheva trenca el silenci informatiu sobre Txetxènia a la UB
Rússia fa la 'guerra bruta' a Ingúixia, en un conflicte cada cop més semblant al de Txetxènia
