Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Eva Serra:"Perpinyà va passar de ser la segona ciutat de Catalunya a ser una vila d'un racó del món"

L’Eva Serra, historiadora, explica al Diari de Prada que després del Tractat «el cas català, queda enmig d'una gran quantitat de problemes diplomàtics que impliquen princeps i pobles. Però els prínceps, com el de Condé, en surten més ben parats que els pobles». Les conseqüències sobrla població van ser diverses perquè «les institucions catalanes no van ser consultades i tot i que s'ensumaven un mal final i volgueren estar al dia de les negociacions, en cap cas van ser consultades i van assabenar-se'n quan tot estava dat i beneït. Les protestes no van servir de res. A més, la població va pen- sar que no era cosa feta perquè al cap de set anys la guerra va tornar i mantingué l'esperança de la reunificació fins a la Pau de Nimega de 1678.» Això s'explica perquè Lluís XIV més d'un cop va oferir bescanviar les terres nord-catalanes (és a dir, les vegueries del Rosselló, del Conflent i de part de la Cerdanya; -d’això que sovint se'n diuen els Comtats-) pels Països Baixos espanyols o pel Francomtat però la monarquia espanyola no ho va acceptar.

23/08/2009 11:54 Drets i Llibertats

Aquesta possibilitat de bescanvi va donar ales a la resistència dels Angelets com sobretot les conspi- racions de 1674 a causa de les quals i, després de Nimega, s'inicien les obres de la fortalesa de Montlluís (1679-1681) que és la garantia de control de la població per mantenir la divisió. Segons Serra, el Tractat dels Pirineus «va canviar totalment la història de la Catalunya Nord que segurament de país manufacturer va passar a ser exclusivament agrari.

Perpinyà va passar de ser la sego- na ciutat de Catalunya a ser una vila d'un racó de món. La religió es va convertir en el signe d'iden- titat més enllà de la religió pròpia- ment dita, mentre d’altres carac-terístiques importants catalanes com molts drets polítics van desa- parèixer.» Un espai tant petit no podia funcionar sense nous lli- gams econòmic-culturals que van tendir a desplaçar-se cap al Nord. Per tant, encara avui dia podem notar conseqüències del Tractat: tenim una de les fronteres europe- es més vigilades i cap servei públic que faciliti un trasllat quotidià ràpid i eficient per fer el trajecte Barcelona-Perpinyà o Girona-Perpinyà. Fer aquest tra- jecte, a vegades esdevé tota una aventura.

Enguany farà 350 anys de la firma del Tractat dels Pirineus. Tractat negociat per Luis de Haro i Hugues de Lionne i signat a París, l'aprovació Reial però, va tenir lloc a l'Illa dels Faisans entre Felip IV i Lluís XIV.

 

Per saber-ne més:

El "Diari de Prada" recorda cada dia que fa 350 anys que resistim Llibertat.cat

La campanya "Catalans sense Fronteres" compta amb més de 800 adhesions Llibertat.cat

Eva Serra tradueix el Tractat dels Pirineus al català Llibertat.cat

Campanya "Catalans sense Fronteres" per commemorar els 350 anys del Tractat dels Pirineus Llibertat.cat

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid