Aquesta setmana es compleixen 20 anys de l'inici de la lluita per la insubmissió al servei militar espenyol. Una lluita que encavalcava amb la de l'objecció a la "mili", provinent de les dècades anteriors. La insubmissió a l'exèrcit espanyol, iniciada a partir de la datad del 20 de febrer de 1989, va allargar-se durant 12 anys, fins el 2001 va ser cridat a files l’últim reemplaçament de joves obligats a la força a servir a l'exèrcit espanyol. Des d'aleshores, a tot l'estat 50.000 joves es van declarar insubmisos i 1.670 van passar per la presó per negar-se a servir a l'exèrcit espanyol. Vint anys després, només El primer judici militar contra insubmisos es va celebrar el 16 de novembre de 1989, any en què es van produir les primeres condemnes de presó que va portar molts insubmisos catalans a presons militars d'arreu de l'Estat, lluny dels Països Catalans, en una campanya paral.lela a la dispersió dels presos polítics per les presons perifèriques de la península.
Tal i com descriu aquesta nota d'El Triangle, aquesta campanya per la insubmissió va comptar amb un fort suport social, ja que per cada persona que es declarava insubmissa "quatre persones de diversa condició social i laboral s’autoinculpaban de cometre el mateix delicte. Cada desobedient generava la mobilització d'un grup de suport i el seu entorn, mentre moviments socials, sindicats i ONG s'unien al boicot a la prestació social substitòria".
L'any 2002, després d’un acord al Congrés dels Diputats, el delicte d’insubmissió va desaparèixer del Codi Penal espanyol. Molts condemnats anteriorment, però, van haver d'arrossegar les conseqüències de la condemna, malgrat evitar la presó: antecedents, impediments laborals, prohibició de treballar en el cos públic, etc.
