Els tres conferenciants van admetre que hi ha una constant violació dels drets humans tant per part de les autoritats russes com per part de la resistència armada. Ara bé, les qualificacions eren diferents. Per Bondia i Gil Robles, les atrocitats que fan els russos a Txetxènia són considerades violacions dels drets humans, mentre les que fa la resistència són actes terroristes i, per tant, la resistència és terrorista. Chelysheva no ho veu d’aquesta manera i, segons ella, els actors en conflicte violen els drets humans, ja que la guerra és viva i va assenyalar que qui pateix directament aquestes atrocitats és la població civil, tot i que va remarcar que qualsevol txetxè és considerat pels russos un terrorista en potència.
I és que Bondia i Gil Robles van donar a entendre que la guerra com a tal s’havia acabat en el sentit que Txetxènia gaudeix d’una autonomia dins de la Federació russa, tot i que van reconèixer que algun sector de la població encara no l’havia donat per finalitzada.
A més a més, Bondia va qualificar el conflicte d’intern i a Txetxènia se li negava el dret d’autodeterminació, tal com l’entén l’ONU, ja que no se la considera una nacionalitat sotmesa a una colonització.
Per la seva banda, Chelysheva va desmuntar la propaganda oficial que anomena el conflicte de religiós i de terrorisme internacional, ja que a Txetxènia no hi hagut mai un problema religiós i sempre han conviscut en pau musulmans i cristians. I ara, amb aquesta propaganda, Rússia té carta blanca per perseguir i empresonar els musulmans.
El que va remarcar Chelysheva és que a Txetxènia hi regna el silenci propi d’un camp de concentració. Hi ha molt de dolor i moltes injustícies silenciades perquè tothom té por d’alçar la veu.
Txetxènia és molt important per a Rússia, pel seu territori passen els oleoductes provinents dels jaciments del mar Caspi, una de les reserves de cru més importants del món, que travessen el Caucas cap al mar Negre. Aquesta és una situació geo-estratègica molt important. A més a més, Occident està impulsant la construcció d’un nou oleoducte que, provinent del mar Caspi, passaria per Azerbaidjan i Geòrgia i desembocaria en el Mediterrani a Turquia.
La primera guerra de Txetxènia (1994-1996), després de l’enfosament de la Unió Soviètica, va ser impulsada per Borís Ieltsin i va acabar en un sonor fracàs. Putin va iniciar el conflicte actual el 1999 i de moment n’ha tret uns rèdits polítics molt més elevats en presentar-la en clau patriòtica a l’interior i en clau islamista a l’exterior, fet que li ha permès guanyar un ampli suport internacional, sobretot perquè Occident fa veure que es creu la versió oficial de Putin i no fa preguntes.
A la seva capital, Grozni, no hi ha ni un sol edifici sencer i no hi ha manera d’aconseguir cap mena d’informació del que està passant realment. Politkòvskaia ho va intentar i la van assassinar.
Aquests dies Chelysheva ha trencat el silenci, però la periodista vicepresidenta de la recentment clausurada Societat per l’Amistat Russo-Txetxena viu amenaçada i està titllada de traïdora per les autoritats russes.
I és que Bondia i Gil Robles van donar a entendre que la guerra com a tal s’havia acabat en el sentit que Txetxènia gaudeix d’una autonomia dins de la Federació russa, tot i que van reconèixer que algun sector de la població encara no l’havia donat per finalitzada.
A més a més, Bondia va qualificar el conflicte d’intern i a Txetxènia se li negava el dret d’autodeterminació, tal com l’entén l’ONU, ja que no se la considera una nacionalitat sotmesa a una colonització.
Per la seva banda, Chelysheva va desmuntar la propaganda oficial que anomena el conflicte de religiós i de terrorisme internacional, ja que a Txetxènia no hi hagut mai un problema religiós i sempre han conviscut en pau musulmans i cristians. I ara, amb aquesta propaganda, Rússia té carta blanca per perseguir i empresonar els musulmans.
El que va remarcar Chelysheva és que a Txetxènia hi regna el silenci propi d’un camp de concentració. Hi ha molt de dolor i moltes injustícies silenciades perquè tothom té por d’alçar la veu.
Txetxènia és molt important per a Rússia, pel seu territori passen els oleoductes provinents dels jaciments del mar Caspi, una de les reserves de cru més importants del món, que travessen el Caucas cap al mar Negre. Aquesta és una situació geo-estratègica molt important. A més a més, Occident està impulsant la construcció d’un nou oleoducte que, provinent del mar Caspi, passaria per Azerbaidjan i Geòrgia i desembocaria en el Mediterrani a Turquia.
La primera guerra de Txetxènia (1994-1996), després de l’enfosament de la Unió Soviètica, va ser impulsada per Borís Ieltsin i va acabar en un sonor fracàs. Putin va iniciar el conflicte actual el 1999 i de moment n’ha tret uns rèdits polítics molt més elevats en presentar-la en clau patriòtica a l’interior i en clau islamista a l’exterior, fet que li ha permès guanyar un ampli suport internacional, sobretot perquè Occident fa veure que es creu la versió oficial de Putin i no fa preguntes.
A la seva capital, Grozni, no hi ha ni un sol edifici sencer i no hi ha manera d’aconseguir cap mena d’informació del que està passant realment. Politkòvskaia ho va intentar i la van assassinar.
Aquests dies Chelysheva ha trencat el silenci, però la periodista vicepresidenta de la recentment clausurada Societat per l’Amistat Russo-Txetxena viu amenaçada i està titllada de traïdora per les autoritats russes.
Per saber-ne més:
