... com a força policial pròpia. Aquesta era una de les condicions innegociables proposades tant pels governs de Londres i de Dublin, com pel Democratic Unionist Party (DUP), principal partit unionista, per avançar en el procés de restabliment de l’autogovern als sis comtats irlandesos sota sobirania del Regne Unit.
D’aquesta manera, ara a qui li toca moure fitxa és al DUP, liderat pel veterà reverend Ian Paisley, que haurà de convèncer les seves bases d’acceptar la formació d’un govern compartit entre el DUP i el SF, atès que amb tota probabilitat seran les dues formacions més votades en les eleccions previstes pel 7 de març. Aquest és, si més no, el full de ruta que contempla l’Acord de Sant Andreu assolit el 13 d’octubre del 2006. Segons aquest acord, el nou govern dels sis comtats, tindrà una representació proporcional de ministres, idèntica a la de diputats en l’Assemblea Legislativa, si bé la presidència està reservada per Paisley i la vicepresidència per a Martin McGuinness, número 2 del SF, ex-membre de l’IRA i autèntica bèstia negra dels unionistes. Tanmateix, segons els termes de l’Acord esmentat, si el 26 de març, el nou govern no està en funcionament, es donarà per col.lapsat el procés d'autogovern i s’entrarà en una nova fase, on el govern de la República d’Irlanda, tindrà fins i tot competències o veu, en els afers dels sis comtats del nord.
La reacció immediata de les forces unionistes ha estat declarar que cal passar de les paraules als fets i que cal que el SF demostri la seva acceptació de la legitimitat del PSNI i del sistema criminal vigent, tot lliurant a les forces de l’ordre i als jutges competents, tota la informació de què disposin respecte les accions armades encara no resoltes dels darrers anys. Tanmateix, la veritat és que Paisley ho tindrà difícil de fer acceptar als seus militants la proposta de govern compartit. A més a més, no sóc pocs els partits i grups minoritaris unionistes que consideren que Paisley s’està venent a canvi de la presidència del govern.
Per la seva banda, malgrat que la moció de la direcció del SF ha estat aprovada per una majoria abassegadora dels prop de mil delegats presents a la convenció, celebrada a Dublín, a ningú se li escapa, que tant a dins del partit com a for a, tampoc no són pocs els contraris a la, segons el seu parer, rendició de Gerry Adams, de McGuinnes i de la resta de dirigents. Així, 4 dels 21 delegats que han pres la paraula en la convenció, han demanat el vot en contra de la moció. Particularment important ha estat l’oposició total mostrada per l’organització juvenil del partit, l’Ógra Shinn Féin, representada per 35 delegats. Altres sectors contraris a la moció, procedien del sud de l’illa, majoritàriament. Fora del SF, tots els partits minoritaris i grupuscles republicans, molts d’ells sorgits d’escissions passades, han rebutjat de pla la moció.
Val a dir que la direcció del partit s’havia bolcat al llarg de les darreres setmanes en les assemblees locals i de comtat, amb la presència de centenars de ciutadans, per tal d’aconseguir el suport dels delegats. Per altra banda, els crítics no han deixat d’assenyalar que la sortida a la llum pública del report sobre la connivència entre l’antecessor del PSNI, l’odiat Royal Ulster Constabulary (RUC), amb elements paramilitars protestants, en l’assassinat de diverses persones en els anys noranta, no és cap casualitat, si no més aviat una autèntica operació de màrqueting, atès que l’esmentat report deixa encara sense aclarir molts aspectes d’aquesta col·laboració.
Malgrat aquestes crítiques, el SF ha comptat amb el suport no només dels dos governs (Londres i Dublín), sinó també de gran part dels principals mitjans de comunicació globals i, fins i tot, d’autèntics referents polítics per al moviment republicà irlandès, com és el Congrés Nacional Africà (ANC), l’ambaixador de Palestina a Irlanda, i d’alguns congressistes americans, clarament partidaris de la causa irlandesa.
Creat l’any 2001, el PSNI, actualment, segons sembla un 20% dels seus membres són catòlics, un percentatge insòlit en l’antic RUC. Això no obstant, no han estat pocs els casos d’abandonament d’agents d’aquesta confessió, al·legant assetjament per part dels seus comandaments.
Josep Sort
