El 23 abril del 2001, ala cloenda del Premi Cervantes, el borbó Juan carlos I va llegir un text que deia:
Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.
Tots els partits polítics catalans, amb l'excepció del Partit Popular, van criticar o lamentar el discurs revisionista que el rei va llegir ahir durant la concessió del Premi Cervantes a l'escriptor Francisco Umbral. Tot i que des de diversos àmbits oficials es va voler treure contingut a la polèmica i s'indicava que aquella expressió es referia a la història d'Amèrica, l'endemà, el president del Govern, José María Aznar, ratificava plenament la idea que mai no hi va haver imposició més enllà de les "dificultats" que van tenir la resta de llengües de l'Estat en un període determinat de la història d'Espanya. Els dies següents la polèmica es va mantenir al voltant de l'autoria del discurs i s'hi van afegir veus discrepants des dels països americans que també rebatien la validesa del discurs en relació a la història d'aquell continent
