L'any 1992 vaig escriure un reportatge a La Vall de Verç, de Sant Just Desvern amb l'ajuda de Quim Lluís, pintor i veï de La Miranda (barri d'Esplugues-Sant Just). En aquells moments em vaig adonar que darrera del projecte hi havia molts interessos econòmics els podríeu resumir?
Els principals arguments que motiven l’elaboració del pla són en un principi que pel forat que va deixar Javier de la Rosa a Port Aventura, Fecsa es va presentar com a inversor a canvi d’una modificació del PGM (Pla general metropolità) que permeti un augment de l’edificabilitat en favor de Fecsa i Cauval (Ambdues formen Caufec). S’augmenta en 200 mil m2 la superfície a edificar com a compensació pel cost de soterrament de les línies d’alta tensió, sense que ningú estudiï el cost. En números concrets es deia el 1991 que el cost de soterrament era de 6800 milions de ptes. 13 anys després el peritatge independent ho xifra en 1130 milions, sis vegades inferior. A part del benefici de l’empresa, avui Sacresa, que el pèrit xifra en 100600 milions de ptes. i que els pisos aniran a 6000€ el m2. Són xifres que ens fan plantejar-nos força coses de com va el món.
Aquest matí he passejat per la zona, i he recordat la meva infantesa per tots aquests indrets. No em puc imaginar això ple de ciment, ple d'habitages. Han estat 16 anys de lluita per impedir-ho i com llegia aquest estiu al setmanari el El temps i coneixent la vostra lluita, és evident que el serial Caufec encara no s'ha acabat?
Doncs la veritat és que el culebrot del Pla Porta Barcelona, o Pla Caufec, segueix i esperem que encara s’hagin d’escriure alguns capítols més. Com sempre, és útil la frase que mentre hi ha vida hi ha esperança, i mentre les màquines avancin nosaltres estarem allà intentant fer el màxim per endarrerir la realització del pla fins que un tribunal de justícia (el suprem o el superior de Catalunya on hi ha contenciosos administratius en marxa) l’anul·li.
En un 30 minuts que es va emetre per TV3, un arquitecte va afirmar que el desenvolupament de Pla Caufec s'havia trencat la democràcia i que les institucions passaven olímpicament de la ciutadania...
No recordo ben bé el que va dir, però del cert és que és va dir això en el cas del Pla Caufec té tota la raó i molt imagino que en la majoria o la totalitat de plans urbanístics és així. Des del principi, ara fa 16 anys, s’ha intentat dialogar amb l’ajuntament i amb la generalitat, i mai no ens han fet cas. En un moment van fer un teatret on simulaven que els escoltarien (per a que així es retirés el contenciós administratiu, i es va fer), mentre per darrera aprovaven el pla amb l’empresa Sacresa, cosa que va fer que el diàleg fos una farsa, i van tornar a interposar aquest mateix contenciós.
La jurídica i de negociacions amb les administracions està totalment tancada?
Per la nostra part crec que no, és més nosaltres amb totes les accions que hem fet, sempre hem reivindicat un diàleg per part de l’alcalde, ara alcaldessa, i en extensió l’equip de govern, per tal de fer un pla que s’adeqüi al que volen els ciutadans i les ciutadanes, i no sigui un “jo (alcalde) sé què volen”. És l’ajuntament el que de fa un temps ens acusa de totalitaristes, antidemocràtics... i l’última: stalinistes. Si fossin més intel·ligents intentarien parlar. Per la banda judicial, una mica el que he dit abans, hi ha 3 processos oberts, un d’ells al tribunal suprem de Madrid perquè es va recórrer davant del resultat negatiu als tribunals catalans. Els altres dos no han sortit encara, però ho esperem en breu.
Quin ha estat el paper de les Associacions veïnals en tota aquesta lluita?
Doncs les associacions veïnals són les que en un primer moment s’adonen del conflicte i inicien tot el procés d’informar-se i veure de què s’està parlant en una actuació que sembla, i després ha estat així, que es duia d’amagatotis intentant fer el menys soroll possible. En un primer moment totes les associacions del poble menys dues es posicionen en contra del pla. Més endavant algunes més ja no firmaran en contra, però en contrapartida s’afegeix la federació d’associacions veïnals de Catalunya. De fet les associacions contràries al projecte, són les que interposen els diferents contenciosos.
El masover de Can Oliveres ha esdevingut un símbol en la lluita...
Durant una etapa, més que un símbol, va ser un del punts en la lluita que va fer que el tema del Pla Caufec es difongués més. Molta gent del poble que no sabia res, se’n va adonar de la problemàtica i que afectava en aquest cas a una vida humana, a la que li feien extorsió per tal de deixar la masia on la seva família havia viscut 150 anys; nois contractats per l’empresa s’encarregaven d’espantar-lo i d’intentar agredir-lo, més tard s’han dedicat a seguir-lo per tal de tenir-lo callat. Hem de tenir en compte que parlem d’una persona de més de 60 anys, amb greus problemes de mobilitat. Quin mal és el seu per merèixer tot això?
Ell no ha estat l’únic afectat ja que una parella aquest començament d’estiu en sortir de casa seva (en terrenys afectats pel pla) una màquina va aprofitar per esfondrar la casa (no tenien permisos d’obres) amb totes les pertinences inclòs el gos que va quedar mal ferit.
L'any 2006 s'endureixen les vostres protestes amb encadenaments i altres accions. En aquest moment es produeix un punt d'inflexió de la campanya...
S’endureixen per una simple raó que ja hem explicat i és que no ens escolten. Sembla que pateixen algun tipus de disfunció auditiva i és aleshores que nosaltres doncs pugem el volum. Totes les accions han buscat sempre la difusió del conflicte, informar. Accions que no van més enllà de ser un teatre, entrem en la seva obra per tal de que els mitjans també hi estiguin presents com a espectadors, i com més recargolada i creativa sigui l’acció doncs el morbo atrau, i això molesta a l’ajuntament que sempre ha volgut que no se’n parli. Si tan bo és el pla, perquè només n’han parlat en obert quan ja s’han donat les llicències d’obres? En fi, la història de sempre.
Entre l'any passat, la lluita reivindicativa surt d'Esplugues i es propaga arreu de la nació. Protestes contra el Meeting Point i la campanya "Esta tot fatal"....
Sí, la qüestió de fer xarxa amb altres lluites i veure que els problemes que patim uns poden ser els mateixos d’uns altres va ser i és un dels motors que ens va fer que “internacionalitzéssim” la lluita. Perquè de Pla Caufec n’hi ha a Esplugues i a tants d’altres llocs. A més el Meeting Point s’erigeix com la trobada més important d’immobiliàries, empreses les quals propaguen un model de vida en el qual no ens hi reflexem. La campanya d’està tot fatal on es van convocar accions descentralitzades arreu del territori, però amb el mateix lema va ser un altre pas en aquesta coordinació de lluites que creuen en una altre tipus de realitat.
Com us deia al principi, avui he passejat per aquest indrets, on s'havien fet competicions de trial i motocros, i he vist com les màquines s'han carregat arbres i matolls. És per això que us pregunto, en quin moment ens trobem?
El moment que ens trobem simplement és el que esperàvem des de fa 16 anys. Durant 16 anys s’han aturat les obres, i durant 3 la lluita al carrer ha aconseguit difondre el tema; bé o malament, però s’ha difós. El moment en que es comencen les obres esdevé el gran repte del qual hem estat avisant. Ara estem en un temps en què tota la població que algun cop ha estat en contra del pla caufec faci la seva, participi de les accions; ja que el 8 ó 10 que es reuneixen en una assemblea no aturen un pla, sinó tot un conjunt que vegi que allò que s’està fent simplement els nega a elles com a persones i hipoteca definitivament el futur dels seus fills i nostres. Ara és moment de posicionar-se.
Llibertat.cat 8.10.07
