Més precarietat laboral, més morts a la feina. Això, que és una realitat matemàtica observable des de la tendència creixent al llarg dels darrers anys de les morts al lloc de treball, confirma una de tantes conseqüències del capitalisme.
I és que malgrat que la sinistralitat en termes absoluts ha disminuït, en termes relatius ha augmentat per culpa dels llocs de treball que s'han destruït a conseqüència de la crisi. Un any més doncs, el capitalisme no ha fet més que engreixar les llistes de morts a la feina.
Responsabilitat del treballador?
Si bé en totes les feines hi ha un nivell de responsabilitat personal,
el primer que s'ha de vigilar és que totes les
normatives de seguretat es compleixin degudament, ja que sense això la
manca de responsabilitat personal ja no és suficient. Una
responsabilitat personal que s'afegeix al tipus de contracte de què
disposa el treballador, qui l'havia contractat -si hi ha alguna empresa de treball temporal pel mig-, quina formació en
seguretat havia rebut la persona o si estava qualificat per la feina que feia.
Per tant, intervenen molts factors en la clarificació de les causes de la mort. La Coordinadora Obrera Sindical (COS) ho té clar: La culpable és la precarietat, la manca de formació real i efectiva i la manca d’escrúpols a l'hora de fer les contractacions o pressupostos, i el fet que els patrons estalviïn gairebé sempre de la partida de seguretat i salut. Com sempre, el benefici econòmic i l'afany d'enriquiment personal per davant de la seguretat i la salut del treballador.
No només hi ha hagut els quatre assassinats d'Olot
El crim d'Olot entrarà a l'anuari del 2010 com un dels fets més sonats de la crònica negra de Catalunya. Aquesta setmana el bombardeig mediàtic sobre el fet ha estat inestimable, però malgrat això, la mort dels dos constructors i dels dos empleats de banc no han estat les úniques morts que hi ha hagut aquesta setmana al Principat. Dimarts passat un paleta es va matar en precipitar-se d'un sisè pis a l'Hospitalet de Llobregat. Una mort que no va aparèixer a quasi cap mitjà de comunicació sobretot si tenim en compte que l'immoble on treballava està promogut per CCOO. Un escàndol que tal com va difondre Llibertat.cat no va rebre ni la més mínima part de la cobertura mediàtica que ha tingut el crim d'Olot.
A
quest cas és la punta de l'iceberg d'una realitat tràgicament
capitalista que no fa més que créixer. De fet, al Principat hi van haver més casos de sinistralitat laboral aquesta setmana, la setmana de l'assassinat d'Olot, però són assassinats que ningú coneix perquè són més amagats. Les quatre víctimes d'Olot van morir víctimes de la ràbia d'un treballador enfurismat per moltes raons, però setmana rere setmana són moltes les persones que moren als seus llocs de treball víctimes potser d'una badada personal sí, però sovint acompanyada d'una manca de cobertura social, d'una manca de seguretat laboral o bé d'un excés d'hores treballades.
Moren silenciosament, sense fer soroll, no fos cas que, com en el cas dels d'Olot, rebessin massa mostres de solidaritat, massa pàgines als diaris o massa minuts a la televisió.
Però què més ha passat la setmana d'Olot? No ho sabem, perquè només els casos més greus transcendeixen. Però aquesta tercera setmana de desembre a més del treballador de l'Hospitalet que treballava en un edifici promogut per CCOO, un treballador també va morir dijous passat a Vilada (Berguedà) en caure de la teulada de la nau industrial des d'on estava realitzant treballs de manteniment. Un cas similar al d'un treballador que dimarts va caure des d'una teulada a Sant Joan les Fonts (Garrotxa). El treballador, un home de 29 anys, va caure des d'una altura de tres metres.
D'altra banda, una treballadora va resultar ferida greu divendres a Sant Vicenç de Castellet (Bages). La dona, de 47 anys, estava emplenant un dipòsit amb aigua calenta, quan l'acumulador va fallar i l'aigua cremant es va vessar. La dona va patir cremades molt greus a la zona superior del cos en aquest cas perquè no s'havia procurat per la seguretat del dipòsit amb què manipulava. Una persona més va patir cremades lleus.
A tots aquests cal sumar-li un home de 32 anys que va quedat ferit divendres en caure d'una bastida mentre estava
treballant a Girona. Els fets van passar quan el treballador estava enfilat a la bastida treballant en una
obra i va caure d'una altura de quatre metres, anant a parar sobre
una pila de runes.
CCOO, sindicat hipòcritament criminal
La COS ha condemnat l'accident laboral
mortal del que es va fer ressò Llibertat.cat i que va tenir lloc dimarts passat a un edifici promogut per CCOO i
en què va morir un treballador de 29 anys en caure d'un sisè pis.
La COS no té cap dubte que CCOO és "responsable directe de la mort" de l'operari ja que l'agent promotor "té l'obligació de garantir la normativa vigent en seguretat i salut laboral a la construcció".
D'altra banda, la COS denuncia que un sindicat que ha rebut 143 milions d'euros de l'Estat en els últims quatre mesos es dediqui a actuar com una empresa promotora en comptes de defensar els drets dels treballadors en un moment de desprotecció i precarietat aguda com l'actual.
Segons remarca la COS, la normativa vigent obliga l'empresa promotora de l'edificació a garantir la seguretat i la salut laboral, tal com estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el IV Conveni General de la Construcció. És per això que CCOO "és responsable directa de la mort d'aquest company".
D'acord a aquesta legislació, doncs, l'agent promotor té l'obligació de garantir la presència d’un agent independent, anomenat Coordinador de Seguretat i Salut, que és qui ha de garantir el correcte compliment de tota la legislació i normativa vigent en seguretat i salut laboral a la construcció mitjançant el Pla de Seguretat i Salut de l'obra, entre altres, segons assenyala la COS.
Malgrat les justificacions que hagi donat CCOO, que assegura que hi ha inspeccions setmanals, la COS afirma que "totes les morts a la construcció produïdes per caigudes a distint nivell, o caig
udes d’altura, es donen precisament per falles en el sistema de seguretat i salut de l’obra, en menor o major mesura".
D'aquesta manera, apunta que "si realment s’haguessin seguit i complert estrictament les obligacions legals en matèria de seguretat i salut en treballs en altura aquest accident molt probablement no s'hauria produït". En aquest sentit, fa referència a les obligacions especificades en el Llibre II, Títol IV sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables en les obres de construcció, del IV Conveni General de la Construcció, signat entre d’altres, per CCOO.
A més, el sindicat recorda que actualment al mercat hi ha una amplíssima gamma de sistemes de protecció col·lectiva i mitjans auxiliars específics pels treballs en altura i que han d'acomplir degudament els requisits estructurals i mecànics indicats a la normativa d’aplicació per cadascun d’ells, tal i com s’indica al mateix Títol IV del IV Conveni, i al RD1801:2003 sobre seguretat dels productes. "Si realment s’aplicaren i usaren com toca, no es produirien aquests accidents", lamenta.
Cap testimoni, segons CCOO
Una altra de les justificacions que va fer servir CCOO per tal d'apartar qualsevol responsabilitat en l'accident va ser que ningú de l'entitat gestora de CCOO que promou l'obra on treballava l'obrer mort, Habitatge Entorn, va presenciar els fets. Per la COS, això és "terriblement preocupant" ja que això afegit al fet que la víctima era immigrada "només demostra l’interès de l’empresa promotora per deixar córrer i passar de la millor forma possible per ells tota aquesta desgràcia".
La COS demana que si CCOO i UGT volen jugar a ser gestories laborals i empreses de construcció, que ho diguin i deixin els treballadors organitzar-se lliurement "una vegada hagin tornat tot el patrimoni i les subvencions amb les quals mantenen les seves enormes estructures burocràtiques". "Treballar per viure sí, morir treballant mai més!", manifesta el sindicat.
Una realitat en augment
Tots aquests casos se sumen al llistat de treballadors morts o afectats a
la seva feina; un llistat que enguany és especialment terrible ja que
un any més la sinistralitat laboral no ha fet més que créixer arreu dels
Països Catalans. Així ho confirmen les dades oficials, malgrat que les institucions malden per amagar-les. Tant és així que a les Illes Balears i al País Valencià les dades més recents sobre sinistralitat laboral són les que corresponen a l'any 2008 quan hauria de ser un tema de candent actualitat per afectar un sector molt important de gent.
Al Principat, durant el primer trimestre del 2010, s’han produït 67.447 accidents laborals, un 3% més que durant el primer trimestre del 2009, el que suposa que es produeixen a Catalunya 44 accidents per hora. A cap territori dels Països Catalans, emperò, ha disminuït la sinistralitat laboral. I el que és més alarmant: malgrat assumir dia a dia els riscos dels llocs de feina, els treballadors accidentats estan obligats a cobrir el 61% del seu cost.
Una ocupació estable, formació
i projecció professional són eines bàsiques per evitar la sinistralitat laboral. Però, què queda ara d'això?
Un vell despertador que sonava
a les sis de cada dia nou,
avui, ha sonat encara.
I ella ha palpat el buit del llit,
tan gran, de casa, i ha dit:
Alça't. Ja és l'hora.
Hi ha un cartell a una obra.
La tinta és tendra i negra:
"Se admite personal".
Crònica d'un temps - Ovidi Montllor
