L'any
1999 amb la declaració de Bolonya és l'inici del que es coneix com a
l'Espai europeu d'educació superior (EEES). Avui dia ja ens veiem
immersos plenament en aquest procés que, en principi, ha d'estar
enllestit per al 2010. Des de febrer de 2005, amb la publicació de
reials decrets de llei de grau i de postgrau, s'ha encetat el camí de
les reformes i la implantació del primer i segon cicle amb les
característiques de Bolonya. Al Principat de Catalunya, ja s'ha aprovat
la primera programació de màsters oficials i estudis de doctorat,
mentre que des del ministeri d'educació i ciències espanyol (MEC) va
començar el febrer de 2006 el procés públic de discussió dels primers
decrets de directriu de grau i a l'abril del 2007 va aprovar la
reforma, o més ben dit, el maquillatge, de la LOU.
Un dels canvis més importants (graus i crèdits) que representa l'EEES és el canvi d'estructura dels estudis. Els nous estudis es dividiran en graus i postgraus. Els graus, segons la darrera proposta del MEC, serà el nou títol de primer cicle, i tindrà una durada de quatre anys amb un primer any generalista (com un tercer de batxillerat a preu universitari) i un darrer any pràctic. El grau estarà format per uns 60 crèdits ECTS/any, és a dir 40 hores de treball setmanal per a l'estudiant. Això implica dedicació a jornada completa i el sistema de beques no sembla que pugui augmentar prou com per donar cobertura a tots els estudiants que ara treballen.
L'objectiu del grau serà dotar l'estudiant de formació en competències i habilitats útils de cara al mercat laboral, per tant, es reduiran els continguts per tal de poder crear treballadors amb sous més baixos i adaptats a les necessitats del mercat. L'adquisició de coneixement avançats estarà reservada al postgrau, que es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. El doctorat és la realització d'una tesi encaminada a la formació avançada en tècniques d'investigació. En canvi, el màster cerca l'especialització acadèmica o professional amb una durada d'un o dos anys. Un màster molt particular és el de Professorat de Secundària, que serà necessari per treballar en qualsevol institut públic, és a dir, el títol de màster comporta competències professionals educatives. Quanta gent es veurà obligada a fer un màster perquè amb el grau no tindrà sortida professional? I, tenint en compte el preu elevat i els requisits d'entrada als màsters, quanta gent hi podrà accedir? Segons el MEC, només hi haurà places per a un 30 % dels graduats.
Alhora, el sistema de finançament competitiu aboca a les universitats a un augment del capital privat i a la necessitat de fer rentable econòmicament la seva oferta estudiantil. Cal destacar, el paper de l'Organització mundial del comerç (OMC) i l'Acord general del comerç de serveis (AGCS) han tingut en el disseny del procés, ja que veuen l'educació com un mercat que mou més de dos bilions de dòlars anualment i que l'empresa privada només en controla una cinquena part. De moment, el mecenatge empresarial és ja una realitat a les universitats públiques, ja que incideixen, sobretot en la recerca. Així doncs, s'entén l'educació superior com un negoci en si i com una eina per adaptar els futurs treballadors a les necessitats del mercat.
Un altre inconvenient que suposa l'EEES per als estudiants catalans és saber quin ús es farà de la nostra llengua a les aules. L'esforç per la mobilitat dels estudiants europeus no és un fet negatiu per si mateix, però ni els governs dels estats espanyol i francès, ni els governs del Principat, País Valencià, i Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, no semblen disposats a legislar perquè el català sigui la llengua de la docència. Així, per atreure estudiants, quantes assignatures més es cursaran en anglès? I en castellà? L'ús del català, si no hi ha una cobertura forta de les institucions, s'entén com un cost, ja que suposa un fre a l'arribada d'alumnat i de professorat estranger; i si, per contra, es dóna aquesta cobertura, l'ús del català a la universitat serà titllat de deficitari.
Per tots aquests motius, molts estudiants han pres la decisió de mobilitzar-se contra aquest procés. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Plataforma mobilitzadora en defensa de la universitat pública (PMDUP) són les organitzacions que estan liderant els moviments estudiantils en contra de l'EEES al nostre país. S'han organitzat actes, com per exemple manifestacions que han tingut un ampli seguiment dels estudiants arreu del territori, també la policia ha tingut el detall de detenir manifestants a tot el territori. Així doncs, cal defensar una universitat pública que no estigui al servei dels interessos empresarial europeus, sinó de tota la societat catalana. I aquest objectiu no passa per l'aplicació del procés de Bolonya.
Un dels canvis més importants (graus i crèdits) que representa l'EEES és el canvi d'estructura dels estudis. Els nous estudis es dividiran en graus i postgraus. Els graus, segons la darrera proposta del MEC, serà el nou títol de primer cicle, i tindrà una durada de quatre anys amb un primer any generalista (com un tercer de batxillerat a preu universitari) i un darrer any pràctic. El grau estarà format per uns 60 crèdits ECTS/any, és a dir 40 hores de treball setmanal per a l'estudiant. Això implica dedicació a jornada completa i el sistema de beques no sembla que pugui augmentar prou com per donar cobertura a tots els estudiants que ara treballen.
L'objectiu del grau serà dotar l'estudiant de formació en competències i habilitats útils de cara al mercat laboral, per tant, es reduiran els continguts per tal de poder crear treballadors amb sous més baixos i adaptats a les necessitats del mercat. L'adquisició de coneixement avançats estarà reservada al postgrau, que es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. El doctorat és la realització d'una tesi encaminada a la formació avançada en tècniques d'investigació. En canvi, el màster cerca l'especialització acadèmica o professional amb una durada d'un o dos anys. Un màster molt particular és el de Professorat de Secundària, que serà necessari per treballar en qualsevol institut públic, és a dir, el títol de màster comporta competències professionals educatives. Quanta gent es veurà obligada a fer un màster perquè amb el grau no tindrà sortida professional? I, tenint en compte el preu elevat i els requisits d'entrada als màsters, quanta gent hi podrà accedir? Segons el MEC, només hi haurà places per a un 30 % dels graduats.
Alhora, el sistema de finançament competitiu aboca a les universitats a un augment del capital privat i a la necessitat de fer rentable econòmicament la seva oferta estudiantil. Cal destacar, el paper de l'Organització mundial del comerç (OMC) i l'Acord general del comerç de serveis (AGCS) han tingut en el disseny del procés, ja que veuen l'educació com un mercat que mou més de dos bilions de dòlars anualment i que l'empresa privada només en controla una cinquena part. De moment, el mecenatge empresarial és ja una realitat a les universitats públiques, ja que incideixen, sobretot en la recerca. Així doncs, s'entén l'educació superior com un negoci en si i com una eina per adaptar els futurs treballadors a les necessitats del mercat.
Un altre inconvenient que suposa l'EEES per als estudiants catalans és saber quin ús es farà de la nostra llengua a les aules. L'esforç per la mobilitat dels estudiants europeus no és un fet negatiu per si mateix, però ni els governs dels estats espanyol i francès, ni els governs del Principat, País Valencià, i Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, no semblen disposats a legislar perquè el català sigui la llengua de la docència. Així, per atreure estudiants, quantes assignatures més es cursaran en anglès? I en castellà? L'ús del català, si no hi ha una cobertura forta de les institucions, s'entén com un cost, ja que suposa un fre a l'arribada d'alumnat i de professorat estranger; i si, per contra, es dóna aquesta cobertura, l'ús del català a la universitat serà titllat de deficitari.
Per tots aquests motius, molts estudiants han pres la decisió de mobilitzar-se contra aquest procés. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Plataforma mobilitzadora en defensa de la universitat pública (PMDUP) són les organitzacions que estan liderant els moviments estudiantils en contra de l'EEES al nostre país. S'han organitzat actes, com per exemple manifestacions que han tingut un ampli seguiment dels estudiants arreu del territori, també la policia ha tingut el detall de detenir manifestants a tot el territori. Així doncs, cal defensar una universitat pública que no estigui al servei dels interessos empresarial europeus, sinó de tota la societat catalana. I aquest objectiu no passa per l'aplicació del procés de Bolonya.
