Una de les situacions que més malestar provoca es produeix quan el client s’adreça en català al personal i rep sistemàticament la resposta en castellà. En alguns casos, fins i tot es denuncia una actitud d’incomoditat quan el client decideix mantenir el català durant la conversa.
Aquestes situacions resulten especialment significatives a Andorra, on el català no és només una llengua pròpia del territori, sinó l’única llengua oficial de l’Estat.
El problema es fa visible especialment en els principals eixos comercials i turístics. Recentment, uns clients van arribar a abandonar una gelateria del centre d’Andorra la Vella davant les dificultats per poder comunicar-se en català amb el personal de l’establiment.
Més enllà d’episodis concrets, la situació torna a posar sobre la taula el paper del comerç, l’hostaleria i el turisme en la normalització lingüística. En un país fortament condicionat pel pes del sector turístic i per l’arribada constant de població procedent de fora del Principat, garantir el coneixement i l’ús del català en l’atenció al públic esdevé determinant per preservar-ne l’ús social.
La qüestió no passa únicament perquè el client pugui ser entès quan parla català. El repte és garantir que la llengua pròpia i oficial del país continuï sent també llengua normal de treball, d’acollida i de relació social, sense que parlar-la obligui el ciutadà o el visitant a canviar sistemàticament de llengua.
Davant d’aquesta realitat, cada vegada pren més sentit una actitud elemental per contribuir a preservar-ne l’ús social: mantenir el català quan l’interlocutor l’entén i evitar el canvi automàtic al castellà.
En un Estat que té el català com a única llengua oficial, poder viure i ser atès en català no hauria de ser una excepcionalitat ni dependre de la insistència individual dels parlants, sinó formar part de la normalitat quotidiana del país.
