La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha advertit que el sector dels habitatges d'ús turístic (HUT) ja està desplegant estratègies per garantir la continuïtat del negoci més enllà del 2028, any en què l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que deixarà de renovar les llicències. L'entitat considera que, si no s'actua abans, existeix el risc que una part important d'aquests habitatges continuïn destinats a usos turístics en lloc de tornar al parc residencial.
L'avís s'ha fet durant la presentació dels mapes i les dades elaborades per l'Observatori Veïnal de l'Habitatge, el grup de treball de la Favb dedicat a analitzar la situació de l'habitatge a Barcelona.
Segons el president de la Favb, Miquel Borràs, malgrat els compromisos adquirits per les administracions, "s'han continuat concedint llicències de pisos turístics en els darrers anys a través de la via del recurs judicial". Per la seva banda, Jaume Artigues, membre de l'Observatori Veïnal de l'Habitatge i de l'Associació Veïnal de la Dreta de l'Eixample, ha explicat que la concentració més elevada de pisos turístics es localitza a la zona central de l'Eixample, seguida de barris com el Poble-sec, Vila de Gràcia o el Poblenou.
Concentració d'habitatges en edificis sencers
L'estudi identifica diverses estratègies impulsades pel sector per preservar el negoci més enllà de la finalització de les llicències. Entre aquestes hi ha la petició de pròrrogues de cinc anys acreditant inversions efectuades, la judicialització del procés de retirada de les llicències i la concentració de pisos turístics en edificis sencers.
Segons la Favb, aquesta última pràctica permetria transformar aquests immobles en altres allotjaments turístics admesos pel Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), com ara hotels, albergs o residències d'estudiants. L'entitat denuncia que aquest procés ja està afavorint operacions immobiliàries impulsades per grans propietaris i empreses del sector, que comporten desnonaments per concentrar la propietat vertical dels edificis.
Les dades presentades mostren que més del 75% dels habitatges d'ús turístic de Barcelona es concentren en blocs amb més d'un HUT. En concret, 1.471 edificis agrupen 8.087 dels 10.730 habitatges turístics existents actualment, i un únic immoble arriba a concentrar 92 pisos turístics.
Mesures perquè els pisos tornin a ser habitatges
Davant aquest escenari, la Favb reclama actuacions immediates per garantir que els habitatges d'ús turístic passin efectivament al mercat residencial quan expirin les llicències.
Entre les mesures proposades hi ha reforçar la inspecció i sanció dels pisos turístics il·legals i dels portals que els comercialitzen; retirar les llicències que no s'utilitzen o incompleixen les seves condicions; aprovar un reglament municipal específic dels HUT vinculat al compliment de normes de convivència; sancionar els conflictes reiterats fins a retirar la llicència; penalitzar l'especulació amb habitatges que disposen d'autorització turística; incentivar fiscalment el retorn d'aquests pisos al mercat residencial; mantenir el PEUAT sense modificacions que afavoreixin els interessos dels grans operadors; destinar almenys el 25% de la taxa turística a polítiques d'habitatge i impulsar una reducció de la pressió turística sobre la ciutat.
"L'oferta existeix, però està segrestada"
La Federació rebutja que la crisi d'accés a l'habitatge sigui conseqüència d'una manca d'oferta. Segons Miquel Borràs, a Barcelona hi ha prop de 120.000 habitatges destinats a usos no residencials, motiu pel qual considera que "l'oferta existeix, però està segrestada".
L'entitat també alerta dels efectes dels pisos turístics sobre el mercat immobiliari. Segons les dades presentades, a l'Eixample un habitatge amb llicència turística pot arribar a incrementar el seu valor fins a un 20%, mentre que els pisos situats en edificis on hi ha HUT es poden arribar a devaluar en un 20%.
Jaume Artigues ha conclòs que "l'Ajuntament no pot esperar al 2028 per actuar", i ha reclamat que les administracions adoptin mesures immediates per evitar que els habitatges d'ús turístic continuïn escapant del parc residencial.
L'informe es presenta en un moment en què el debat sobre els efectes de la turistificació torna a situar-se al centre de l'agenda pública. Tant les entitats veïnals com diversos moviments socials coincideixen a assenyalar que l'expansió dels habitatges d'ús turístic contribueix a l'encariment de l'habitatge, a l'expulsió del veïnat dels barris més afectats i a la transformació del model urbà de Barcelona.
