Els dies 19, 20 i 21 de març de 1976, Perpinyà va acollir el Primer Encontre de Ciències Humanes i Socials dels Països Catalans, una iniciativa impulsada pel Centre Pluridisciplinari d'Estudis Catalans de Perpinyà amb la col·laboració de la Fundació Internacional d'Estudis Històrics i Socials (FIEHS). L'esdeveniment va reunir més de tres-cents estudiosos dels diferents territoris dels Països Catalans en un dels primers grans espais de debat acadèmic i nacional celebrats després de la mort del dictador Francisco Franco.
El setmanari Canigó (núm. 442, del 27 de març de 1976) va dedicar una àmplia crònica a l'Encontre, destacant la voluntat d'abordar des d'una perspectiva pluridisciplinària qüestions com el territori, les classes socials, la cultura i la dinàmica nacional dels Països Catalans.
Segons la crònica, els organitzadors van voler fugir d'un debat exclusivament polític per aprofundir en una anàlisi científica de la realitat nacional catalana. Les ponències també van incorporar aportacions internacionals, amb intervencions sobre Escòcia, Cuba, el Perú i Euskadi, situant el cas dels Països Catalans dins el debat sobre les nacions sense estat.
Un dels moments més significatius de la trobada va ser l'aprovació d'una declaració final, subscrita pels participants, en què es reivindicava el concepte de Països Catalans, es defensava la coordinació dels organismes democràtics dels diferents territoris i es denunciava la situació de Catalunya Nord sota administració francesa.
L'Encontre també va comptar amb una comunicació de l'historiador Pierre Vilar, president honorífic de la trobada, que defensava la necessitat de superar una visió limitada al Principat i entendre els Països Catalans com una realitat històrica de llarga durada que inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes i Catalunya Nord.
La trobada, celebrada a Perpinyà el març de 1976, va reunir més de 300 estudiosos i va aprovar una declaració que reivindicava els Països Catalans com a realitat nacional compartida.
Quasi cinquanta anys després, aquell Primer Encontre continua essent una referència en la història del pensament contemporani dels Països Catalans, tant per la seva aportació acadèmica com per la voluntat d'articular una reflexió compartida sobre la realitat nacional catalana.
Declaració de Perpinyà (març de 1976)
L'assemblea final de l'Encontre va aprovar la declaració següent:
1. El nom escaient per designar aquesta realitat és el de Països Catalans.
2. L'exigència d'una progressiva vinculació política dins aquesta línia per tal d'enfrontar-se als greus problemes socials i polítics que té plantejats el nostre poble.
3. Cal inicialment passar per una coordinació unitària de les instàncies democràtiques dels Països Catalans per assolir els corresponents Estatuts d'Autonomia al Principat, al País Valencià i a les Illes.
4. La denúncia de l'opressió del poble de Catalunya Nord per part de l'Estat francès, i el procés que tendeixi vers la consecució d'un Estatut d'Autonomia.
