Editorial de l’Avui (23-V-1976), diari que aleshores i des de la fundació dirigia Josep Faulí i Olivella (Barcelona, 1932-2006). Va ser el primer article -amb tocs d’ironia- aparegut a la premsa catalana contra la resolució del Govern que prohibia la Marxa de la Llibertat d’ara fa mig segle. L’entitat promotora d’aquella iniciativa pacifista i reivindicativa era el Secretariat de Pax Christi, a Barcelona. S’emmarcava dins les coratjoses mobilitzacions a favor de l’amnistia congriades des de diversos indrets a partir de finals de l’any 1975. Era el cas del secretariat de Pax Christi al Segrià, delegació que va proposar fer una marxa per Catalunya.
El Ministeri de la Governació ha desautoritzat la “Marxa de la Llibertat”, quan aquesta havia començat a caminar informativament. (Nosaltres, avui fa un mes, al nostre primer número, ja en parlàvem. [Era una informació agosarada publicada el 23 d’abril pel periodista Emili Álvarez Moliné]). La prohibició arriba tard, però cal agrair l'esforç de justificació que es fa. Sembla que la por al que “pot passar” ha provocat la negativa: que el desig de tranquil·litat amorfa ha fet prohibir una manifestació pacífica que havia de recórrer totes les comarques del Principat. La nota oficial, en prohibir la marxa, en prohibeix també tota publicitat o propaganda. És una decisió a la qual no volem pas contravenir, però, a la vegada, no podem renunciar a l'exercici de la crítica que tota democràcia exigeix. Per això hem de dir que ens sembla que no han estat ben valorats tots els factors en joc i que des de la llunyania d'un despatx oficial s'ha pres una decisió impolítica i injusta.
El Ministeri de la Governació ha desautoritzat la “Marxa de la Llibertat”, quan aquesta havia començat a caminar informativament. (Nosaltres, avui fa un mes, al nostre primer número, ja en parlàvem. [Era una informació agosarada publicada el 23 d’abril pel periodista Emili Álvarez Moliné]). La prohibició arriba tard, però cal agrair l'esforç de justificació que es fa. Sembla que la por al que “pot passar” ha provocat la negativa: que el desig de tranquil·litat amorfa ha fet prohibir una manifestació pacífica que havia de recórrer totes les comarques del Principat. La nota oficial, en prohibir la marxa, en prohibeix també tota publicitat o propaganda. És una decisió a la qual no volem pas contravenir, però, a la vegada, no podem renunciar a l'exercici de la crítica que tota democràcia exigeix. Per això hem de dir que ens sembla que no han estat ben valorats tots els factors en joc i que des de la llunyania d'un despatx oficial s'ha pres una decisió impolítica i injusta.
Impolítica, perquè la marxa promoguda per Pax Christi és sobretot, progrés ordenat, la mena de progrés que sens dubte un govern reformista had’afavorir. És un progrés clar i net, que han fet joiosament seu nens i nenes, nois i noies que per camps i ciutats en llueixen samarretes i adhesius. Però la decisió, ultra impolítica, sembla injusta perquè aplica a una iniciativa de Pax Christi les mesures que cal emprar amb els apòstols de la violència, apòstols que, no cal recordar-ho, no són ni la gent de Pax Christi ni la que domina en aquesta nova primavera nostra, quan, malgrat tot, tornem aésser un oasi [és una referència implícita a “L’oasi català”, article mític publicat per Antoni Rovira i Virgili a La Humanitat (15-III-1936)]. Creiem que la decisió del Ministeri de la Governació és un greu error perquè ens sembla que el que pot posar en perill aquest oasi no és la marxa, sinó la seva desautorització.
