Amb llàgrimes als ulls i el puny clos, Poble Lliure, Llibertat.cat i Edicions del 1979 han comunicat públicament la mort de la lluitadora independentista Blanca Serra i Puig, una de les figures més rellevants de l’independentisme combatiu contemporani.

Nascuda a Barcelona l’any 1943, Serra es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona i va exercir com a catedràtica de llengua a l’ensenyament secundari, desenvolupant bona part de la seva trajectòria docent a l’Institut Narcís Monturiol.

La seva militància política es remunta a principis dels anys seixanta al Front Nacional de Catalunya (FNC), i es va consolidar amb la seva participació en la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), constituït el 1969. Posteriorment, va ser una de les impulsores del PSAN-Provisional (1974), així com d’altres espais clau del moviment independentista com Independentistes dels Països Catalans (1979) o l’Assemblea de Catalunya (1971).

Amb el pas dels anys, Serra va mantenir una presència activa en diverses iniciatives polítiques i socials, participant en la creació de la Plataforma pel Dret de Decidir (2005), l’Assemblea Nacional Catalana (2012), Poble Lliure (2014) i el Consell per la República (2018).

El seu compromís amb la causa independentista i socialista li va comportar episodis de repressió. Entre 1975 i 1976 es va haver de refugiar a la Catalunya Nord, i va ser detinguda en diverses ocasions entre 1977 i 1982. Recentment, la Fiscalia de Barcelona havia reconegut que va ser torturada durant tres dies el febrer de 1977 per la Brigada Politicosocial a la comissaria de Via Laietana, 43.

En l’actualitat, militava a Poble Lliure i a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i formava part del Grup Koiné. La seva darrera intervenció pública va tenir lloc el 25 de març de 2026 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, en la presentació del llibre La revolució pendent: Història i memòria del PSAN-Provisional, coescrit amb Carles Benítez i Baudés.

“La seva lluita és el nostre llegat. La memòria és una forma de victòria”, conclou el comunicat fet públic per les organitzacions.