L’entitat també ha qüestionat el moment triat per la Conselleria d’Educació per obrir el període de consulta pública d’una modificació que considera de gran transcendència, ja que s’ha fet coincidir amb l’inici de les vacances escolars de Pasqua. Les al·legacions es poden presentar fins al 17 d’abril.
Escola Valenciana denuncia que la proposta del govern valencià presenta “deficiències i incoherències significatives” que afecten directament la qualitat del sistema educatiu i, especialment, el tractament de la llengua pròpia. Segons la presidenta de l’entitat, Rosanna Martínez, la reforma no respon a criteris “acadèmics o pedagògics”, sinó que s’inscriu en una “estratègia clara de fragmentació del català i de manipulació ideològica”.
Un dels punts que més crítica ha generat és el veto a autors i autores de la resta de territoris catalanoparlants. Escola Valenciana interpreta aquesta exclusió com una mostra de polítiques de “desculturació” orientades a invisibilitzar la llengua i la cultura compartides, així com els vincles amb la resta del domini lingüístic.
El document elaborat per CAPPEV–Marina Alta assenyala, entre altres qüestions, la minorització del valencià mitjançant l’ús de categories geogràfiques restrictives, mentre que per al castellà s’utilitzen categories molt més àmplies, com ara “espanyola” o “hispànica”. També denuncia una “censura d’autors” en les propostes de lectures guiades, on s’exclourien deliberadament escriptors de l’àmbit lingüístic català i balear.
A més, les al·legacions apunten a una manca de transparència per part de l’administració, ja que es fa referència a un “estudi detallat” que no s’ha facilitat, així com a retallades en l’autonomia dels centres i canvis en algunes matèries. Entre aquests, remarquen la modificació de la matèria d’Història d’Espanya, on es prioritzarien determinades formes de terrorisme en detriment d’altres, cosa que, segons denuncien, s’allunya del deure de memòria democràtica.
Des d’Escola Valenciana i la coordinadora comarcal remarquen que aquestes al·legacions volen ser un “recurs públic” i una “guia pràctica” per facilitar que la societat civil puga respondre al projecte de decret. Per això, fan una crida a la participació activa de tota la comunitat educativa i del conjunt de la societat per defensar un currículum “coherent i respectuós amb la nostra llengua”.
