Una diada on rememorem la derrota en la Batalla d'Almansa, que comportà l’ocupació del Regne de València per part dels exèrcits de la monarquia borbònica, on per “dret de conquista" van abolir els nostres furs i van imposar-nos els Decrets de Nova Planta. Vàrem perdre 30.000 vides, el 7% de la població valenciana d’aleshores.
319 anys amb una llengua i cultura perseguida, menystinguda i anorreada.
319 anys també de resistència. Una resistència de vegades latent, de vegades ferotge, però sempre present. Una resistència que ens ha permés arribar fins ací, com a poble i cultura minoritzat, però encara viu. Una resistència que ha hagut de suportar l’absolutisme monàrquic dels Borbons, també la més ferotge dictadura que va omplir els cementeris i sobretot les cunetes de milers de persones afusellades pel delicte de defensar la llibertat, o simplement pel fet de viure.
I hem continuat resistint durant els darrers 48 anys amb el règim del 78, que ens van vendre com a bàlsam de Fierabràs i ha resultat que només era oli de colza per a empassar-nos la llei de punt final, l’amnistia per totes aquelles persones que havien torturat i estat còmplices de la dictadura així com per al rentat de cara de les fortunes de l’IBEX 35 i de les 400 famílies que continuen imposant els designis d’aquest estat podrit i corrupte que hui ens castiga a tots i totes en els cossos de les preses i presos polítics i en el de les persones exiliades.
Malgrat la resistència, heroica resistència de la qual podem sentir legítim orgull, la situació del nostre poble, en tant que poble diferenciat, es troba molt en precari.
Aquesta precarietat és la que ens impulsa cada dia, en cada lluita social o cultural, que en el fons també són lluites nacionals, fins que pugem recuperar el nostre irrenunciable Dret a Decidir.
Inscriu-te a l'acte polític i el dinar (També bus des del Sud):
https://www.peldretadecidir.com/index.php/25-d-abril-2026
