Aquest dissabte, milers de docents de València, Castelló i Alacant han tornat a eixir als carrers per reclamar una millora real de les condicions laborals i denunciar el bloqueig de les negociacions amb la Conselleria d’Educació. La mobilització, convocada pels sindicats STEPV, CSIF, CCOO i UGT, és un nou capítol d’un conflicte que pot desembocar en una vaga general el pròxim 31 de març —i fins i tot en una convocatòria indefinida al maig si no hi ha avenços reals.
El professorat denuncia la “inexistència de compromisos concrets” per part de la Conselleria. Tot i el canvi al capdavant del departament, els sindicats asseguren que el to ha variat, però no el fons: no hi ha calendari tancat ni propostes detallades sobre salaris, reducció de ràtios o millora de plantilles.
“Negociar de bona fe és seure i parlar amb propostes damunt la taula, no fer anuncis amb fotografies buides”, ha remarcat Xelo Valls, secretària general de CCOO PV. En la mateixa línia, Maica Martínez (UGT-PV) ha denunciat que les promeses de millora fa temps que s’arrosseguen sense concreció: “No tenim normativa ni dates. La conselleria ens dóna evasives”.
Salaris, ràtios i infraestructures
Entre les reivindicacions principals hi ha la recuperació del poder adquisitiu, la revisió salarial vinculada a l’IPC, la reducció de ràtios, la cobertura immediata de vacants i substitucions, i la millora de les infraestructures escolars. Els sindicats també reclamen menys burocràcia i més recursos per atendre adequadament la diversitat a les aules.
Rafael Benavent (CSIF) ha estat contundent: “Som els funcionaris docents més mal pagats de l’Estat”. I el malestar no és només econòmic: els centres denuncien massificació, manca de recursos i instal·lacions pendents de rehabilitació, incloent-hi les afectades per la dana.
El detonant cultural: el canvi curricular
Enmig d’aquest clima de tensió acumulada, la darrera hora ha encés encara més els ànims: la reformulació del currículum de batxillerat. El govern valencià pretén eliminar del temari autors que no siguen valencians i restringir l’estudi de la dialectologia exclusivament a les varietats del País Valencià, desvinculant-les del conjunt de la llengua catalana.
Per als docents, aquest pas suposa una ingerència ideològica i un nou atac a la normalitat lingüística. “Que s’acabe el menyspreu que rep la nostra llengua”, ha reclamat Lluís Navarro (STEPV), que també exigeix la derogació de la Llei de Llibertat Educativa.
Des d’Escola Valenciana, Guillermina Delgado ha denunciat el que considera “descultura a les aules”: “Llevar els autors catalans de les PAU és un despropòsit i una manca de cultura”. A la protesta s’han sentit crits clars: “Menys censura i més literatura”.
31 de març: punt d’inflexió
La manifestació de València, la més multitudinària, ha recorregut el centre fins a la plaça de la Mare de Déu, plena de professorat i famílies. Els sindicats han advertit que, si no hi ha un canvi d’actitud immediat per part de la Conselleria, la vaga del 31 de març serà només el començament d’un cicle sostingut de mobilitzacions.
El conflicte ja no és només laboral. És també una batalla pel model educatiu i per la dignitat de la llengua a les aules. I el professorat valencià ha decidit no callar.
Aquest cap de setmana la comunitat educativa del País Valencià ha sortit al carrer per exigir millores laborals.
— Som Països Catalans (@Som_PPCC) March 1, 2026
Milers de docents de València, Castelló i Alacant reclamen una reducció de les ràtios, una millora de les plantilles dels docents i la reducció de la burocràcia. pic.twitter.com/cnu6fOJYLk
