L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha carregat amb duresa contra la proposta de “nou finançament” pactada entre Esquerra Republicana i el govern espanyol, que considera un engany polític sense cap canvi estructural. Segons l’entitat, l’acord no modifica les regles del sistema, no garanteix el principi d’ordinalitat i debilita la capacitat negociadora de Catalunya en un àmbit clau per al seu autogovern.
En un comunicat aprovat pel Secretariat Nacional i presentat en roda de premsa, l’ANC adverteix que la xifra dels 4.700 milions d’euros addicionals és un miratge, fruit del creixement general de la recaptació tributària i no pas d’un nou model de finançament. “Quan el pastís creix, totes les parts cobren més, encara que les regles siguin les mateixes”, ha remarcat David Ros, de la sectorial d’Economistes de l’Assemblea.
El coordinador d’Estratègia i Discurs, Benet Oliva, ha denunciat els incompliments flagrants de l’acord d’investidura PSC–ERC, com ara la manca de negociació bilateral amb l’Estat, l’absència d’una proposta catalana pròpia o el fet que la Generalitat no gestioni ni recapti la totalitat dels impostos generats a Catalunya. Tampoc s’ha assolit —ha subratllat— el punt clau per reduir l’espoli fiscal: limitar l’aportació catalana a les finances estatals pel principi d’ordinalitat.
L’ANC recorda que l’espoli fiscal català se situa en més de 22.000 milions d’euros anuals, una sagnia econòmica que condemna el país a la descapitalització i a serveis públics cada cop més precaris. En aquest context, la vicepresidenta Nohemí Zafra ha fet una crida a un canvi urgent en l’estratègia de l’independentisme, basat en la unitat política i la mobilització popular: “La divisió només genera feblesa; la força neix de la unitat i dels carrers”.
Finalment, l’Assemblea insta els partits independentistes a no validar l’espoli fiscal, a rebutjar l’acord tal com està plantejat i a construir un front comú per denunciar-lo. L’entitat adverteix que cap acord econòmic pot servir d’excusa per abandonar la lluita per la independència, ja que “el millor model de finançament serà sempre l’estat propi”.
