La meitat dels catalanoparlants considera que el seu consistori no treballa prou per fomentar i normalitzar el català

El 54,4 % dels catalans creu que la seva localitat fa molt o bastant per fomentar i normalitzar la llengua. Aquesta és una de les dades que es desprèn d'un estudi encarregat per Plataforma per la Llengua a GESOP - Gabinet d'Estudis Socials i d'Opinió Pública, a través d'una pregunta específica a la seva Enquesta Òmnibus de tardor per aconseguir dades sobre l'opinió dels catalans sobre si el seu consistori treballa (molt, bastant, poc o gens) per al foment i la normalització de la llengua catalana. L'enquesta es va dur a terme la tardor de 2025 a 1.601 persones. 

El percentatge disminueix per sota del 50 % quan es tracta de la ciutadania catalanoparlant, la que resideix a la ciutat de Barcelona, les persones grans i els habitants de municipis amb més de 100.000 habitants. Aquestes dades ens permeten inferir que els catalanoparlants habituals estan més preocupats per la situació del català i, per tant, que tenen un grau d'exigència més elevat en relació amb la implicació del seu consistori. Alhora, mostra la inconformitat dels habitants de les zones on l'ús social del català es troba en estat més crític: a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on només el 24,7 % de la població són parlants habituals de català, una part considerable (el 40 %) es mostra insatisfeta amb la forma com el seu municipi treballa per revertir la situació.

La Xarxa ImpliCAT de Municipis actius pel català ofereix un recull de bones pràctiques del món local

La política lingüística municipal és cabdal per a transformar el paisatge lingüístic dels pobles i ciutats d'arreu del domini lingüístic, i per a retornar al català el prestigi que li pertany i fomentar-ne l'ús social. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua, a partir de la campanya Vota per la Llengua que va dur a terme per les eleccions municipals del maig de 2023, va començar a desenvolupar un projecte de foment de la política lingüística municipal, que ha acabat convertint-se en la Xarxa ImpliCAT de Municipis actius pel català. La primera acció d'aquesta Xarxa va ser l'organització de la Primera Trobada de Municipis actius pel català, el juny de 2024. Una jornada que, per primera vegada, aplegava càrrecs electes i personal tècnic dels ens locals que treballen de forma activa per al foment del català. La Trobada tenia per objectiu esdevenir un espai per compartir reptes, prioritats, iniciatives i experiències d'èxit, per tal que aquells que ja estan treballant en la millora del paisatge lingüístic ho continuïn fet amb més força i noves idees i, per a servir de model i inspiració per a aquells que tot just s'hi posen i no saben ben bé per on començar.

En continuïtat d'aquella primera jornada, el 13 de juny d'enguany, Plataforma per la Llengua ha organitzat la Segona Trobada de Municipis actius pel català, centrada a oferir eines i recursos com els plans locals per la llengua i les clàusules lingüístiques, ja amb un caràcter territorial més ampli, englobant també municipis del País Valencià i les Illes Balears, convertint-se així en la primera xarxa de política lingüística municipal que actua arreu del domini lingüístic. Amb el títol "Els plans locals i la contractació estratègica: instruments al servei de la llengua", la Trobada també va incloure una taula rodona dedicada a compartir bones pràctiques municipals en matèria de llengua.

Com a resultat d'aquella taula rodona, Plataforma per la Llengua ha editat, aquest novembre, un document que recull les bones pràctiques de les experiències presentades per part dels ajuntaments participants: Sant Cugat del Vallès, Sant Celoni, Terrassa, Balaguer, Vacarisses, Manresa, Vila-real (País Valencià) i Manacor (Illes Balears).

Aquest document s'ha fet arribar als membres de la Xarxa ImpliCAT, com a guia i inspiració de cara a la previsió d'accions per al 2026. Alhora, quedarà disponible al web de l'entitat per a aquells municipis que es vulguin adherir a la Xarxa.

Novetats: altres eines de suport a la feina dels ens locals

En la línia de dotar de més recursos els ajuntaments, l'entitat està tancant diversos documents que posarà a disposició de la Xarxa pròximament:

- La primera Guia breu per a promoure la política lingüística municipal des dels consistoris, que es preveu que se'n faci difusió durant el mes de desembre de 2025, per tal d'iniciar el 2026 amb idees fresques i prioritats clares.
- Un fullet informatiu sobre clàusules lingüístiques, que inclourà exemples de bones praxis de diversos ajuntaments de Catalunya, disponible a partir del gener de 2026.

Aquest segon document respon a la línia de treball iniciada a la Trobada d'enguany, on es va oferir una ponència formativa sobre la contractació estratègica en la contractació pública com a eina de transformació social. El professor Carlos Amoedo, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de la Corunya, ens va brindar una classe magistral sobre la capacitat tractora de l'Administració mitjançant la inclusió de clàusules socials, com són les clàusules lingüístiques, i sobre els límits legals d'aquesta pràctica.

Així mateix, es preveu l'organització d'un parell de formacions específiques per als membres de la Xarxa, abans de la trobada anual del 2026. També s'està treballant en la redacció d'un nou model de moció que demana el compromís del consistori amb el català a través d'una sèrie de mesures molt concretes, que es posarà a disposició dels ajuntaments que vulguin aprovar-la, juntament amb la resta de models de què ja disposem. Tots aquests documents (mocions, guies, fullets) quedaran disponibles en un apartat repositori al web de la Xarxa ImpliCAT per als municipis membres.

Serveis de la Xarxa ImpliCAT

La Xarxa ImpliCAT és un espai per a impulsar polítiques lingüístiques municipals, compartir experiències d'èxit i generar sinergies que ajudin a normalitzar l'ús del català en l'àmbit municipal. Així mateix, és un espai de formació, intercanvi i col·laboració, on els municipis poden proveir-se de recursos, assessorament i suport tècnic per fer del català una eina de cohesió social, arrelament i futur.

La Xarxa ofereix:

- Espais de trobada i intercanvi presencial, com les jornades anuals.
- Assessorament tècnic en polítiques lingüístiques municipals, com el cas del Pla de llengua de l'Ajuntament de Vic o del Consell Comarcal del Ripollès, entre d'altres exemples.
- Processos participatius, com els fets a Cardedeu per elaborar el Pla de llengua o a Mollet del Vallès per aprovar el Pacte local de llengua.
- Acompanyament en la redacció de textos normatius i institucionals, com la moció aprovada per l'Ajuntament de Terrassa per recuperar les 3 hores de català al Batxillerat.
- Estudis d'usos i diagnosis sociolingüístiques, amb nombrosos exemples (com el de la Federació Catalana de Bàsquet i el de l'Ajuntament de Pollença).
- Trobades de videojocs en català, com la duta a terme a Sant Cugat per la Setmana pel Català que organitza l'entitat anualment.
- La campanya "Un bon dia comença parlant en català" per al comerç local, que s'ha impulsat al Consell Comarcal del Ripollès i que, pròximament, es desplegarà a Sant Cugat.
- Formacions específiques sobre la potestat sancionadora dels ens locals en matèria de consum i llengua, de la mà de l'Agència Catalana del Consum (ACC).
- Tallers d'assertivitat i sensibilització lingüística, i tallers per a joves (de rap, mems i glosa, entre d'altres). Vegeu-ne el catàleg específic.

La defensa del català als municipis, un objectiu també dels voluntaris de l'entitat

El foment de la política lingüística municipal és un eix fonamental per a Plataforma per la Llengua, que també es reflecteix en la feina feta per la xarxa de voluntaris repartits arreu de Catalunya. Per això, i en el marc de la Trobada de Voluntaris de Catalunya d'aquest novembre, es van treballar línies estratègiques per a fomentar i facilitar la incidència municipal. Els membres dels grups locals de l'entitat van proposar diverses accions per reforçar la presència del català en l'àmbit municipal, i van coincidir en la necessitat de generar més implicació política i institucional en el foment del català, teixir aliances amb altres entitats per guanyar força i legitimitat davant dels ajuntaments, i fiscalitzar els compromisos lingüístics adquirits pels ens locals. A més, van destacar la importància de disposar d'una regidoria o àrea específica de política lingüística, com a mecanisme per garantir recursos específics i la continuïtat i la coordinació de les accions. També es va defensar la importància de mantenir actualitzats els reglaments d'ús de la llengua catalana (RULC), assegurar una partida pressupostària específica i incorporar clàusules lingüístiques en tots els contractes i subvencions. 

Plataforma per la Llengua treballem dia a dia per a fer costat a tots els consistoris amb ganes d'avançar de forma activa en el foment i la normalització del català, mitjançant assessorament tècnic especialitzat, provisió de documents, dinamització de processos de participació ciutadana i campanyes, organització de tallers, etc. Amb la voluntat ferma que la Xarxa ImpliCAT creixi arreu del domini lingüístic i esdevingui un punt de trobada imprescindible dels Municipis actius per la llengua.