Aquest dimecres al matí ha arrencat el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, al barri de Sant Roc, un espai de titularitat municipal ocupat des del 2023 on havien arribat a malviure fins a 400 persones, la majoria migrants en situació administrativa irregular i sense cap alternativa residencial. L’actuació policial s’ha fet a petició de l’Ajuntament de Badalona, encapçalat pel popular Xavier García Albiol, que havia convertit el cas B9 en un dels eixos centrals del seu discurs polític.
Els Mossos d’Esquadra han desplegat un ampli dispositiu, amb unitats de l’ARRO i la Brigada Mòbil, i han blindat l’entorn de l’edifici poc abans de les set del matí. L’operatiu no ha començat fins que ha sortit el sol, moment en què la policia ha demanat per megafonia als ocupants que abandonessin voluntàriament l’espai. Cap a dos quarts de nou, els agents han accedit a l’interior de l’edifici després de trencar el bloqueig de la porta principal.
Tot i que moltes persones ja havien marxat els darrers dies davant la imminència del desallotjament, un grup d’unes trenta persones ha ofert resistència al vial d’accés, entrellaçant els braços. En aquest punt s’han produït empentes i algunes càrregues policials. A l’exterior, a la plaça entre els carrers d’Alfons XII i del Marquès de Mont-roig, s’hi han concentrat persones desallotjades i membres d’entitats socials, que han cridat consignes contra l’actuació policial i el govern municipal. També s’hi han produït llançaments d’objectes contra el cordó policial.
“És molt difícil viure així”: el barraquisme invisible de la metròpoli
Les persones que vivien al B9 denuncien que el desallotjament té un component profundament inhumà, ja que deixa centenars de persones al carrer en ple hivern i sense una alternativa real d’habitatge. “Qui ha planificat això té un cor molt dur”, ha denunciat Younouss Drane, portaveu del col·lectiu, que havia sol·licitat una moratòria de mesos per poder marxar en condicions dignes. “Ara la gent pot posar-se malalta o fins i tot morir pel fred”, ha advertit.
Drane també ha acusat el govern municipal de Xavier García Albiol d’utilitzar el desallotjament com a eina electoral, estigmatitzant les persones que hi vivien i presentant-les com una amenaça. A la tarda s’ha convocat una concentració de rebuig davant l’Ajuntament de Badalona.
Només 59 persones derivades a serveis socials
La Generalitat ha informat que només 59 de les prop de 400 persones afectades han estat derivades a serveis socials. Així ho ha explicat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, durant la sessió de control al Parlament, en resposta a una pregunta de la diputada de la CUP Pilar Castillejo.
Martínez Bravo ha assegurat que els departaments de Drets Socials, Salut i Interior han mantingut reunions prèvies per “derivar els casos de més extrema vulnerabilitat”, tot i reconèixer que “avui és un dia complicat”. La consellera ha subratllat que hi havia una ordre judicial que emparava el desallotjament i que les instal·lacions “no reunien les garanties mínimes”.
Per la seva banda, Castillejo ha denunciat que el desallotjament s’ha fet “a instàncies de l’alcalde Albiol i sense cap garantia d’habitatge al davant”. “No hi ha cap alternativa residencial per a aquestes 400 persones que avui, ara mateix, dormen al ras”, ha advertit.
Una ordre judicial basada en el “risc”
El Jutjat Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona va avalar la setmana passada el desallotjament, definint l’antic institut B9 com un “poblat de misèria” en situació de “risc efectiu per a la seguretat col·lectiva i la salut pública”. La resolució judicial feia referència a la insalubritat de l’espai, l’acumulació de residus i les connexions elèctriques no autoritzades.
L’Ajuntament de Badalona sosté que l’espai s’havia convertit en un focus de conflictivitat, amb baralles, robatoris, tràfic de drogues i, fins i tot, un homicidi el passat mes d’agost. El consistori preveu enderrocar l’edifici per construir-hi una nova comissaria de la Guàrdia Urbana.
El desallotjament sacseja el Parlament
La diputada de la CUP Pilar Castillejo ha manifestat que, abans de la sessió de control, ha estat a l’institut B9 de Badalona i ha denunciat que el desallotjament “s’ha fet a instàncies de l’alcalde Albiol i sense cap garantia d’habitatge al davant”. I ha denunciat: “No hi ha cap alternativa residencial per a aquestes 400 persones que avui, ara mateix, ja dormen al ras”.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el Govern ha d’acatar les resolucions judicials i ha recordat que el desnonament no ha estat instat pel Govern, sinó pel consistori badaloní. “S’està complint la llei, no tenim altre camí”, ha afirmat.
Des de l’àmbit social, el cardenal Joan Josep Omella ha instat les administracions a “trobar una solució entre tots” al drama del sensellarisme, mentre Càritas ha reclamat pactes i finançament estructural per afrontar una realitat que, adverteixen, no es pot resoldre només amb operatius policials.
L’empatia i la humanitat es manifesten a la concentració en solidaritat amb el residents del B9. Cap estratègia de divisió ni horitzó racista no podrà trencar aquesta unitat #Badalona pic.twitter.com/CMeqxoe7PY
— Guanyem Badalona (@GuanyemBDN) December 17, 2025
➡️ Desnonament B9 (8:50h) | Cops de porra i empentes per fer fora els manifestants que resistien al desnonament a una de les entrades. pic.twitter.com/owU0GbZQUX
— HORITZÓ (@HoritzoS) December 17, 2025
Les imatges de la vergonya. Aquest matí a Badalona al desallotjament de l'Antic institut B9. pic.twitter.com/J1IYHu0vyy
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) December 17, 2025
