El desnonament més gran de Catalunya dels últims anys pot produir-se en qualsevol moment. Les 400 persones que viuen a l’antic institut B9 de Badalona encaren quinze dies d’amenaça constant després que divendres passat la Jutgessa del Contenciós 11 de Barcelona autoritzés l’entrada policial a la finca municipal, sense que l’Ajuntament hagi ofert cap alternativa habitacional.
Aquest matí, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, la representació lletrada de les residents ha presentat una petició de mesures provisionals urgents al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per aturar el desallotjament. Segons les advocades, si es fa efectiu, es produiria un “dany irreparable i imminent” que deixaria al carrer, en ple hivern, persones en situació d’extrema vulnerabilitat.
Vulneracions greus del Conveni Europeu de Drets Humans
La demanda al TEDH denuncia que l’Administració de l’alcalde Xavier García Albiol podria estar vulnerant diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans, entre els quals:
-
Article 2.1 – dret a la vida
-
Article 3 – prohibició de tractes inhumans o degradants
-
Article 8 – dret a la vida privada i familiar, en relació amb la protecció del domicili
-
Article 14 – dret a no ser discriminat, a causa del biaix racista i el tracte despectiu exhibit per l’alcalde
-
Protocol núm. 4 – dret a escollir lliurement el lloc de residència, arran de declaracions com “Yo no los quiero en mi ciudad” o “Mi objetivo como alcalde es echarlas de Badalona”.
La major part de les persones residents, assenyalen els col·lectius implicats, no han estat ateses pels serveis socials ni han rebut cap proposta de reallotjament.
El moviment per l’habitatge es prepara: doble convocatòria el dia del desnonament
Davant el risc imminent de desallotjament, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge de Badalona han activat dues convocatòries:
> A primera hora del matí: concentració davant del B9 (C/ Alfons XII, 691)
> A les 18 h: concentració davant de l’Ajuntament de Badalona
Els col·lectius recorden que a la ciutat hi ha 8.881 pisos buits, xifra que, segons afirmen, faria perfectament possible un reallotjament digne de totes les persones afectades. En canvi, denuncien que el govern municipal aposta per la construcció publicoprivada de pisos de luxe, amb lloguers superiors als 2.000 euros, mentre “dos carrers més enllà s’acumulen blocs degradats, infrahabitatge i naus en ruïnes”.
Com resumeix Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona: “A Badalona conviuen dues cares del mateix sistema: al Gorg es construeixen pisos de luxe que expulsen el veïnat treballador; al costat, centenars de persones sobreviuen en edificis deixats de la mà de Déu.”
