La plataforma Pobles Vius ha constatat aquest migdia com s’està duent a terme el transport de les matèries infectades procedents de la macrogranja afectada pel brot de grip aviària a Bellpuig. Segons l’entitat, diversos camions carregats amb residus animals estan circulant per l’interior del nucli urbà de Bellcaire d’Urgell, generant una forta preocupació veïnal.
En el seguiment realitzat, Pobles Vius ha identificat camions de residus animals de l’empresa SECANIM, amb seu a Térmens, transitant pels carrers del municipi. Segons testimonis recollits, els vehicles desprenen una olor molt intensa, fet que indicaria que els animals transportats portarien diversos dies morts.
A més del pas per Bellcaire d’Urgell, els camions també circulen per la circumval·lació d’Ivars d’Urgell i a escassos 200 metres del pavelló municipal de Bellpuig, situat a poc més d’un quilòmetre de la granja afectada. En cas de contaminació, recorda la plataforma, totes les matèries de l’explotació han de ser destruïdes, fet que incrementa de manera significativa el volum i la freqüència del transport de material de risc biosanitari.
Durant la inspecció visual també s’ha pogut observar la sortida de tràilers carregats de gallinassa i camions-cuba de pinso. Segons Pobles Vius, aquests residus podrien tenir com a destí fosses del mateix municipi o de l’entorn, atès que la capacitat de tractament de SECANIM podria ser insuficient per absorbir tot el volum generat. L’entitat denuncia que no s’ha pogut verificar si els camions són desinfectats a la sortida de la granja, un element clau en qualsevol protocol de bioseguretat.
La granja afectada estaria integrada a la Corporació de Guissona i tindria una capacitat aproximada de 200.000 gallines. Pobles Vius recorda que la grip aviària és una malaltia potencialment zoonòtica, és a dir, que pot infectar humans, i alerta que les dimensions actuals de les macrogranges posen seriosament en dubte la capacitat real de gestió segura dels materials infectats en cas d’epidèmia.
Segons la plataforma, aquest episodi reforça les crítiques al model de ramaderia industrial i a les infraestructures associades, dissenyades a l’escala de les grans integradores, però amb riscos ambientals i sanitaris que acaben assumint els territoris i la població local.
