El català esdevé llengua clandestina a Catalunya Nord
La justícia francesa ha prohibit definitivament que el català pugui ser parlat als plens municipals dels ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac, després de gairebé 4 anys d’àrdues batalles judicials iniciades per la denúncia del prefecte del departament dels Pirineus Orientals. Res més natural i lògic per enaltir “la grandeur de la France”. La dèria lingüicida de l’estat francès ve de lluny, ja al segle XVIII durant el període absolutista, s’imposa oficialment el francès tot i que només era parlat per un 5% de la població i es titlla de “patois” a totes les altres llengües.
Durant la Revolució Francesa, tot i parir la Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà, s’accentua encara més la persecució de les llengües regionals en ser considerades un obstacle per al progrés i la unitat de l’estat nació. I durant la tercera república, quan s’imposa l’educació primària obligatòria, la llengua que s’ensenya i es parla a l’escola és la francesa, com a única llengua de l’estat. Pel que fa a la Catalunya Nord, el 1700 el rei Lluís XIV prohibeix el català i obliga les dones catalanes a parlar en francès als seus fills. Malgrat tot, el català perviu com a llengua popular fins després de la 2a guerra mundial, quan sota una gran pressió política, social, econòmica, cultural i psicològica del nacionalisme francès, els pares deixen de parlar en català als seus fills i a l’escola els alumnes que parlen català són durament castigats.
Aquesta política francesa de desforestació lingüística contradiu la Declaració Universal dels Drets Humans de 1947. I per reblar el clau, el 1999 el Tribunal Constitucional Francès va impedir al govern la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries signada pel president de França. La llengua francesa, elevada per l’ultranacionalisme durant segles com a dogma patriòtic, ha penetrat en els paràmetres mentals dels seus habitants fins al punt de perdre i menystenir el seu ric patrimoni lingüístic.
