A Barcelona, desenes de milers de persones —amb xifres de 70.000 (Guàrdia urbana) i 300.000 (organitzadors)— van omplir el passeig de Gràcia en una marxa massiva i transversal que va aplegar més de 600 entitats. La consigna «Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d’armes» va resumir l’essència d’un moviment que ja no apel·la només a la denúncia, sinó a l’acció directa: embargament total d’armes, ruptura de relacions amb Israel i vaga general el 15 d’octubre. L’acte final, amb música i lectures, va reunir col·lectius de periodistes, sindicats, partits i moviments socials. «Catalunya està amb Palestina».
A la vesprada, València va viure una altra mobilització multitudinària, amb més de 20.000 persones segons la delegació del govern espanyol, en una marxa que va recórrer el centre de la ciutat des de la plaça de Bous fins a la plaça d’Amèrica. Sota una pancarta amb el lema “Israel genocida, Espanya patrocina. Boicot Israel. Palestina lliure”, els manifestants van exigir un embargament immediat d’armes i la fi de les relacions comercials i institucionals amb Israel, com a Barcelona.
Ahmed Hamdan, de Veus x Palestina, va denunciar: “No volem ser còmplices d’aquest genocidi. Hem de deixar de vendre i comprar armes a Israel” i Jorge Ramos, de BDS País Valencià, va remarcar que aquesta era ja la 36a mobilització a la ciutat des d’octubre del 2023, i que el moviment “s’està convertint en una escola de militància i de dignitat col·lectiva”.
Al capvespre d’aquest diumenge, la trilogia de resistència culminarà a Palma, amb la marxa convocada per "Mallorca per Palestina" i altres col·lectius sota el lema “Resistir és existir”.
Els organitzadors denuncien la “complicitat de l’OTAN i la hipocresia del govern espanyol” i exigeixen la ruptura total amb el sionisme. La manifestació començarà a les 18.00 h a la plaça de les Columnes i recorrerà el centre de Ciutat fins al Born, davant la delegació del govern espanyol.
El genocidi a Gaza no és un fet aïllat
Aquestes mobilitzacions comparteixen una lectura comuna: el genocidi a Gaza no és un fet aïllat, sinó el resultat d’un sistema global basat en la impunitat dels poderosos, la mercantilització de la guerra i la negació del dret d’autodeterminació dels pobles.
Quan Alys Samson Estapé afirmava a Barcelona que “Catalunya està amb Palestina”, o quan Jorge Ramos definia la lluita palestina com “una escola de ciutadania i de dignitat col·lectiva”, el que s’expressava no era només empatia: era identificació política i moral amb una causa que interpel·la directament la nostra pròpia experiència de dependència i repressió.
La solidaritat amb Palestina és avui un espai on convergeixen anticolonialisme, feminisme, ecologisme i sobiranisme: una nova internacional de la dignitat que connecta Gaza amb els carrers de Barcelona, València i Palma. En paraules d’un dels portaveus valencians, “Palestina conjuga tota l’energia i la il·lusió d’un món nou”.
Els Països Catalans com a subjecte polític de solidaritat
Les mobilitzacions arreu de la nació també tenen un fort valor simbòlic intern: mostren que, més enllà de les fronteres administratives, existeix una consciència compartida als Països Catalans capaç d’articular-se al voltant d’una causa global. Des de la capital catalana fins a la balear, passant pel País Valencià, el moviment solidari s’ha expressat amb una mateixa veu i una mateixa emoció, demostrant que l’internacionalisme comença per reconèixer-nos com a poble.
Aquestes mobilitzacions arriben en un moment en què les institucions europees i l’estat espanyol continuen mirant cap a una altra banda davant els crims d’Israel. Per això, la mobilització ciutadana esdevé l’única força real de pressió, el veritable contrapoder que manté viva la memòria i la dignitat.
Resistir per existir
De Barcelona a Palma, passant per València, aquest cap de setmana els Països Catalans han tornat a dir amb força: no en el nostre nom.
Resistir és existir, i existir vol dir no normalitzar la barbàrie, no callar davant la injustícia i no renunciar a la llibertat dels pobles.
El crit per Palestina ressona, així, com una lliçó de coherència i esperança en temps de resignació. Una veu que diu —des de la Mediterrània occidental fins a Gaza— que la solidaritat no és caritat, sinó rebel·lia compartida.
