O la destrucció del món o la llibertat. Aquest és el marc general que ens interpel·la, però que no canviarem nosaltres sols perquè som milions de dones i homes que hi estem directament implicats.
Aquest 11 de setembre ha estat important perquè han començat a canviar les coses, mostrant la necessitat d’enfortir el moviment popular català en la perspectiva de la independència. S’ha començat a bandejar el plany estèril que ha acompanyat la repressió (amb les seves campanyes de desmobilització) i s’ha aportat força a la tasca continuada d’estendre les reivindicacions de llibertat, democràcia, igualtat i independència arreu del país. També són importants la creixent mobilització del País Valencià i de les Illes contra un poder despòtic que només treballa contra el poble i la llengua, i és cínicament insensible al patiment de les persones.
Molts articulistes han defensat també la necessitat d’avançar per mitjà d’actuacions concretes que vagin enfortint les xarxes solidàries i reivindicatives. Això és el que havien fet els nuclis de l’independentisme dels anys 70-90 del segle passat, escampats per comarques i barris, que es van formar i van créixer defensant les reivindicacions populars tot enfortint la perspectiva d’un país lliure.
És a través del treball i la mobilització arrelats arreu del país que el nostre moviment d’alliberament nacional tornarà a ser fort i podrà afrontar els objectius. La història de la humanitat és plena de moviments que han anat trencant les barreres. I avui les expressions extremes d’arbitrarietat i irracionalitat del poder són, de fet, un signe de feblesa, ja que mostren la impotència per a mantenir-se respectant les regles del joc que els seus antecessors democràtics havien implantat. Els gegants despòtics d’ara, defensors d’un sistema capitalista destarotat, tenen, com s’ha dit, els peus de fang. Són temibles en la seva arbitrarietat, però no són eterns i tenen en contra milions de persones i centenars de pobles i nacions que recerquen la llibertat com a condició bàsica per a poder sobreviure.
Des del punt de vista dels continguts ens convé, doncs, combinar la crítica de les formes de poder i de manipulació ideològica i, alhora, defensar els nostres drets, que es poden resumir en el dret a la vida i a la llibertat. Tothom té dret a poder viure de la seva feina i tenir accés a un habitatge digne. I el context polític i econòmic actual (rabiosament capitalista) no ho permet. Totes les persones han de ser iguals davant la llei i el marc actual ho fa impossible. Les mentides del poder són estridents, ja que aquells qui s’omplen la boca del mot “tothom” (com el govern del PSC-PSOE) no són altra cosa que uns defensors servils d’un règim monàrquic espanyol i espanyolista que manté les desigualtats i afavoreix una repressió que defensa unes oligarquies heretades del franquisme. Tot això s’ha d’acabar, però demana un canvi profund perquè és el sistema institucional mateix, de llistes electorals tancades controlades per les cúpules, el que afavoreix la política abusiva i les xarxes de corrupció. Calen, com a primeres mesures a les institucions, llistes obertes i formes de participació popular en totes les qüestions que afecten la vida quotidiana de les persones.
Un sistema de dominació que permet tants abusos, posa en risc el planeta i fomenta les guerres, tindrà cada dia més oposició. El bel·licisme és fomentat pels fanatismes religiosos, com ho mostra la base ideològica del poder israelià i de Hamàs; els fanatismes no han de comandar la vida social (v. “La República Laica” La Veu de PL). La destrucció de les llengües del món també s’ha d’aturar. I nosaltres hem de garantir la vida social del català i de l’occità, que ens corresponen en primera instància. I aquests dies tenim la sort de comptar amb la setmana del llibre en català i cal ser-hi. En la meva humil participació he treballat amb força per a enriquir la llengua perquè cal afavorir l’expressivitat i no limitar-se a la simple correcció. Per això voldria remarcar l’aportació de dos llibres recents, el Diccionari de Recursos Lexicals (Índex) i Llengua Viva (Ed. del 1979). La nostra tasca ha de ser revitalitzar la llengua, revitalitzar els col·lectius. Més enllà de La Barbàrie hi ha els Drets dels Pobles i les Nacions.
