El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la denúncia presentada pel grup municipal La Bisbal Decideix sobre el possible conflicte d’interès de l’alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré, i de la tinent d’alcalde, Judith Vidal, en relació amb l’aprovació inicial de la modificació puntual de les normes subsidiàries que permet el polígon logístic de les Planes del Vent, de 74 hectàrees, aprovada el passat 27 de març.
Segons la denúncia, les dues responsables municipals haurien d’haver-se abstingut de participar en el procediment, atès que familiars directes d’ambdues tenen —o han tingut recentment— propietats afectades per la requalificació urbanística. La Bisbal Decideix aporta proves del Registre de la Propietat i del Cadastre que acrediten aquestes vinculacions.
En el cas de l’alcaldessa, familiars seus posseeixen una finca d’1,1 hectàrees dins l’àmbit del polígon, que veuria revaloritzat el seu preu fins als 622.000 euros, segons les estimacions econòmiques dels promotors del projecte. Pel que fa a la tinent d’alcalde, familiars seus van vendre una propietat el 2018 a l’empresa CODELFE, promotora del polígon logístic, en ple procés d’especulació urbanística.
Malgrat aquest possible conflicte d’interès, tant Ferré com Vidal van participar en els plens que van aprovar la reclassificació urbanística i van desestimar el recurs presentat per La Bisbal Decideix. El grup municipal recorda que la normativa estatal, catalana i local obliga els càrrecs públics a abstenir-se en els casos en què hi pugui haver interessos familiars, citant la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, la Llei 19/2014 de transparència i el Codi ètic de l’Ajuntament.
Amb l’admissió a tràmit, el TSJC ha requerit a l’Ajuntament la documentació dels expedients municipals. En cas de resolució favorable a la denúncia, els plens d’aprovació del polígon podrien ser declarats nuls.
La Bisbal Decideix denuncia, a més, que l’equip de govern de Ferré va ocultar aquestes vinculacions durant les eleccions municipals de 2023 i assenyala que “això explica l’interès real darrere d’un projecte que la ciutadania va rebutjar àmpliament en la consulta popular de l’1 de setembre de 2024”.
