Plataforma per la Llengua ha tancat una nova edició de la campanya Radars lingüístics amb 463 queixes per rètols d'establiments comercials que exclouen el català. La campanya, que es va centrar a detectar aquesta tipologia de greuges a Catalunya, va arrencar el dilluns 14 d'abril i es va allargar fins al diumenge 27 d'abril. Ara, l'entitat traslladarà les queixes a la Generalitat de Catalunya per perquè actuï i vetlli pel compliment de la normativa lingüística, i es compromet a fiscalitzar especialment les empreses que més n'han generat, com ara les cadenes Tío Bigotes o Oakberry Açaí. A més, els voluntaris de Barcelona faran un seguiment de les seves queixes per poder fer més pressió a la Generalitat en cas que els establiments no incorporin el català.
En aquesta edició de la campanya Radars lingüístics, emmarcada en la Setmana pel català que va impulsar l'entitat, Plataforma per la Llengua va fer una crida a tothom a reportar rètols d'establiments comercials que excloguessin el català. A través d'un formulari web, tothom podia denunciar els incompliments dels negocis i adjuntar-ne fotografies. A més, per iniciativa del grup local de Plataforma per la Llengua a Barcelona, es feia una crida a fer difusió de la retolació il·legal penjant-ne fotografies a les xarxes socials amb l'etiqueta #RadarsLingüístics2025, amb el nom de l'establiment i la localització exacta. La participació dels voluntaris actius de l'entitat ha estat molt important: més del 60 % de les 463 denúncies rebudes són de voluntaris actius, mentre que un 40 % són d'altres ciutadans.
El 75 % de les queixes s'han registrat a Barcelona i Gavà, la majoria per voluntaris de Plataforma per la Llengua, i un 16 % s'ha recollit al Camp de Tarragona, especialment a Reus i Cambrils. En total, s'han detectat rètols discriminatoris en una trentena de municipis de Catalunya, i en gairebé totes les vegueries. En qualsevol cas, la proporció també s'ha d'entendre pel percentatge de població de cada lloc i pel grau de mobilització dels voluntaris de cada territori.
El comerç al detall concentra un 29 % de la retolació discriminatòria detectada, i l'hostaleria i la restauració, un 27%
En aquesta edició de la campanya Radars lingüístics, emmarcada en la Setmana pel català que va impulsar l'entitat, Plataforma per la Llengua va fer una crida a tothom a reportar rètols d'establiments comercials que excloguessin el català. A través d'un formulari web, tothom podia denunciar els incompliments dels negocis i adjuntar-ne fotografies. A més, per iniciativa del grup local de Plataforma per la Llengua a Barcelona, es feia una crida a fer difusió de la retolació il·legal penjant-ne fotografies a les xarxes socials amb l'etiqueta #RadarsLingüístics2025, amb el nom de l'establiment i la localització exacta. La participació dels voluntaris actius de l'entitat ha estat molt important: més del 60 % de les 463 denúncies rebudes són de voluntaris actius, mentre que un 40 % són d'altres ciutadans.
El 75 % de les queixes s'han registrat a Barcelona i Gavà, la majoria per voluntaris de Plataforma per la Llengua, i un 16 % s'ha recollit al Camp de Tarragona, especialment a Reus i Cambrils. En total, s'han detectat rètols discriminatoris en una trentena de municipis de Catalunya, i en gairebé totes les vegueries. En qualsevol cas, la proporció també s'ha d'entendre pel percentatge de població de cada lloc i pel grau de mobilització dels voluntaris de cada territori.
El comerç al detall concentra un 29 % de la retolació discriminatòria detectada, i l'hostaleria i la restauració, un 27%
Pel que fa a la tipologia dels establiments amb retolació que exclou el català, els que han generat més queixes són els comerços al detall: concentren el 29 % de les queixes. El sector de l'hostaleria i la restauració és el responsable del 27 % de les denúncies, i sectors com les empreses de serveis, centres de bellesa i immobiliàries també registren percentatges rellevants de queixes.
Pel que fa als motius de les queixes, la major part és per l'absència total de català a la retolació i l'ús exclusiu de llengües com el castellà o l'anglès. En altres casos, tot i que el català sí que hi és present, apareix a la retolació amb una lletra clarament més petita o relegat en una posició secundària.
A Catalunya, els comerços estan obligats a incloure el català a la retolació
Plataforma per la Llengua ha percebut, a través del seu Servei de defensa dels drets lingüístics, un retrocés en la presència del català en el paisatge lingüístic de Catalunya. Per aquest motiu, l'organització va posar en marxa aquesta campanya. En el fons, pel que fa a la legalitat, es tracta, senzillament, de fer complir la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998 de política lingüística. La normativa fixa que la informació i la retolació de caràcter fix destinada al públic han de ser, com a mínim, en català.
La campanya es proposa fer respectar els drets lingüístics, i alhora sensibilitzar la població de la importància d'un paisatge lingüístic en català que contribueixi a normalitzar la llengua a l'espai públic. A més, l'entitat també busca generar consciència entre els empresaris i comerciants perquè entenguin que incorporar el català a la seva retolació no només és una obligació legal, sinó també una oportunitat per connectar amb la clientela local: no hi pot haver un bon servei si la llengua pròpia en queda exclosa.
