Volem deixar ben palés, però, que aquesta solució sols serà favorable per a les classes populars valencianes si és, directament, executada per aquestes. I açò que sembla una obvietat, ara mateix està en qüestió per a moltes de les organitzacions i col·lectius que estan participant de les mobilitzacions des del primer dia.
Serveix com alarma i punt de conscienciació general el fet que quan el conflicte social i nacional ha basculat de les iniciatives populars valencianes, cap a l'aparell mediàtic i social de l'esquerra espanyola o espanyolista més o menys alternativa (des del parlament de la metròpoli fins a les xarxes socials adulterades i tendencioses) l'altivesa i la fanfarroneria del personatge infame de Mazón i l'agressivitat en la qual les diferents faccions del règim s'han atacat i defensat s'ha incrementat fins a desplaçar els interessos generals del poble valencià pels interessos estratègics de la metròpoli, que recordem, són els responsables de les condicions que generaren, i continuen generant, les bases del conflicte i, per tant, de la catàstrofe.
Els pacte dels pressupostos amb l'extrema dreta i tota aquesta dinàmica entre grollera i criminal ha hagut de ser aturada per la ferma determinació del poble valencià de continuar autònom en el conflicte evidenciat en dos fets de caràcter molt rellevant: la gran manifestació del dissabte i les protestes populars en Castelló de la Plana per la presència de Mazón en les festes de la Magdalena.
Arribats a aquest punt, on queda evidenciat que des de les classes populars no es deixarà d'estrényer envers la liquidació de tot el govern criminal de la Generalitat, haurem de començar a dissenyar entre totes les forces participants els elements organitzatius, de carrer i combatius, que continuen les mobilitzacions fins a resoldre el conflicte positivament per al nostre poble.
En primer lloc, assumint que açò és un conflicte d'arrels molt profundes i que, per tant, no surt d'uns fets circumstancials (gota freda) i de la praxi d'un govern negligent, que també. Aquest conflicte es vertebra al voltant d'una pràctica colonial i estructurada que nega la nostra condició com a poble i que organitza un model extractivista i d'espoliació i explotació condemnant a les classes populars i treballadores a l'opressió i la pauperització.
I en segon que som nosaltres, les classes populars i treballadores pauperitzades les que mitjançant les nostres organitzacions hem de continuar generant les estructures i les intensitats en la lluita, sumant, fórmules més contundents a les mobilitzacions fins ara i fugint, per tant, de les dinàmiques espectaculars dissenyades per les forces mediàtiques del règim que tenen com a destí final usurpar-nos la direcció del conflicte, i per això, encara que semble que ens apropen a la victòria realment ens la impossibiliten.
Des de Decidim tenim la convicció que aquest mes vinent ha de ser un més de conflicte i lluita. Començant per la manifestació per un habitatge digne del dissabte 5 d'abril a València, Castelló i Alacant, continuant amb la gran manifestació per la Diada nacional valenciana a Alacant el dia 12 i finalment convocant, amb totes les organitzacions sindicals del país, que s'han organitzat sense treva ni descans des dels primers minuts de l'emergència, a una vaga general els dies 28 o 29 d'abril, aprofitant el congrés popular europeu.
El fet d'organitzar una gran vaga general per a denunciar l'aprovació dels pressupostos de la motoserra i la catifa roja que el criminal de Mazón i tot el partit popular li ha posat al feixisme i als seus sipais es converteix en una responsabilitat que no podem eludir des de cap estament popular. I per tant, Decidim s'ofereix, per a treballar a tots els nivells per crear una mesa nacional d'emergència on totes les organitzacions del país treballem per fer viable la vaga general i la liquidació d'un govern feixista negacionista, antivalencià i radicalment reaccionari.
