En unes declaracions meves, fetes a Donostia, que van indignar «Diario 16» i el senyor Esperabé de Arteaga, distingia entre política de desigs i política de possibilitats. Deia que els partits parlamentaris practicaven la segona mentre que ETA practicava la primera.
En un país d'inquisicions i de terrorisme intel·lectual, el diari madrileny i el diputat per Salamanca s'han esquinçat els vestits davant una afirmació asèptica.
També vaig dir que entenia l'ETA. És formada per gent jove. Els joves es guien més pel desig idealista que pel realisme possibilista. A més, l'ETA és nacionalista d'Euskadi i Euskadi és una nació jove. Les nacions joves, que han entrat tardanament en el moviment històric, també es mouen més per desigs que per possibilitats. Així hem vist accions nacionals suïcides com les dels jueus en temps deis romans i les dels indis de l'Amèrica del nord davant l'avanç angio-saxó. El desig cec d'autoafirmar-se pot més que l'avinença, ia transacció o el pacte per la supervivència. Encara es podria afegir una altra consideració. El joc del possibilisme històric és conseqüència de la lluita de classes. L'opressor és el poderós que realitza el seu desig. L'oprimit és el possibilista que tracta d'arrencar engrunes de poder a l'opressor i que avança amb astúcia i prudència perquè se sap feble. Però existeix una tercera capa social nodrida de petita burgesia i petits agricultors per compte propi que no és del tot ni opressora ni oprimida, o és les dues coses alhora. A Guipúscoa, rovell de l'ou de l'ETA, i en general, del nacionalisme basc radical, domina aquesta tercera capa social que a causa de la seva situació econòmica de desigs econòmics satisfets i sense necessitat d'oprimir es pot dedicar a lluitar pels desigs nacionalistes trepitjats per la classe dominant.
Em sembla que tot això fa força intel·ligible l'ETA.
Però cal afegir que per damunt de tota consideració d'oportunitat política -jo crec que ETA és inoportuna en aquests moments- ETA, com qualsevol altre moviment de desig salvatge, ens avisa de l'existència real d'aquest desig popular. I aquest avís és important àdhuc per als possibilistes. Si els polítics només es dediquen a condemnar ETA pel seu voluntarisme idealista, seran ells els qui cauran en voluntarisme idealista per avantposar llurs esquemes a la realitat del desig nacional euskaldun. El nacionalisme basc esclata per on pot. Pot esclatar més fàcilment a Guipúscoa que, per exemple, a Biscaia. Però malgrat això existeix subterràniament per tot el País Basc.
Jo tinc el desig de no violència. Se'm fa insuportable qualsevol mort. També la mort del policia d'Iruña. Però igualment se'm fa insuportable la dominació centralista de les nacionalitats. Cal que tots els qui es diuen demòcrates respectin els desigs dels pobles.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
