El 14 de març de 1978 el pres llibertari Agustín Rueda, fill de Sallent va morir a la presó de Carabanchel, Madrid, a conseqüència de tortures. A la tercera galeria hi tenien concentrats els presos polítics i corria la brama que hi havia un pla de fuga a través d’un tunel.
Van estar interrogant diversos presos per tal d’obtenir informació, a les sales de l’esquerra de la primera galeria, planta baixa entrant, i Agustín Rueda va morir allà mateix víctima de les tortures. Es deia que hi van participar comandaments, funcionaris rasos, un metge i fins i tot el capellà, és el que es feia córrer.
El judici va tenir lloc el desembre de 1987; dels dotze condemnats, set van ingressar a presó tretze anys més tard (Esgotats els recursos), on van romandre uns mesos.
En aquest judici la clau de volta, per tal de dirimir responsabilitats directes estava en els testimonis, també presos i, per tant, ostatges en un sistema fortament corporatiu.
Els diversos testimonis vas ser traslladats a Carabanchel a fi i efecte d’estar a disposició del Jutjat, i a partir d’aquí comencen els problemes, escorcolls intimidatoris, els trasllats al Jutjat emmanillats darrere fent-los estirar al terra de la furgoneta posant-los els guàrdies els peus per sobre apuntant-los amb les armes i amenaçant-los, i la jugada més alambinada en combinació amb tot això, concedir-los permisos amb la intenció que no tornessin i per tant en busca i recerca no poguessin declarar. Estem al 87 i aquestes eren les regles de joc.
