L'Assemblea Pagesa ha fet una crida a participar a una tronada pagesa i ciutadana el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. La crida està dirigida a tothom qui vulgui debatre una proposta en aquest sentit i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.
Consideren que "ja estem molt a prop de que la pagesia, com a forma d’estructura social al món rural, desparegui i que part del país sigui adquirit per fons d’inversió. I per això, és el moment d’una resposta en la direcció correcta, que no es limiti a fer un llistat de demandes tutelades per “tècnics” i a entregar-les a l’administració. Ni a participar en escenificacions sindicals".
Per aquesta raó veuen que ha arribar l'hora d’aixecar-se i no d’asseure’s. És hora de debatre i no de concloure. En definitiva, és hora de construir un espai d’acció i de reflexió, en moviment, i amb l’obertura necessària pels canvis que necessiten. "Tot:
– per una pagesia de petita escala, local, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi i diferenciat de l’agroindustria.
– per un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.
– i per una terra sense macroprojectes ni especulació".
Les darreres setmanes, han sorgit unes mobilitzacions agràries iniciades a partir de grups de whatsapp de procedència dubtosa, reivindicats per persones de l’extrema dreta espanyola i que partien d’un manifest molt regressiu. Tot i això, a Catalunya, hi ha hagut molta diversitat territorial i bona part d’aquests grups se n’han desmarcat per passar a denominar-se Plataforma Pagesa.
Des del dia 6 de febrer, els sindicats i les organitzacions agràries s’han vist arrossegades a participar dins d’aquest moviment que volia desbordar-les. Això suposa cert risc d’instrumentalització i, a la vegada, un reforç del discurs corporativista i de sector (tots a una), que amaga les raons i conflictes de fons de la crisi que arrosseguem.
Respecten i feliciten a les persones que defensen aquest àmbit de lluita però pensem que ni l’anàlisi, ni les propostes, ni les formes, no són prou encertades, especialment en alguns territoris. I que sovint van més en la línia de mantenir el sistema que ens ha portat aquí, que no pas a transformar-lo.
Si la situació és tan greu; si allò que està en joc és la desaparició de la nostra forma de viure, d’alimentar-nos i de poblar el país; si això passa en un moment d’incertesa energètica, hídrica i climàtica; i dins de processos accelerats de tecnificació, de digitalització, d’artificialització del menjar i de concentració de la propietat, que ens van fent fora; si tot això està passant, cal que les protestes no es dirigeixin a mantenir aquesta agricultura industrial, empresarial, dependent de tecnología, de combustibles fòssils, d’agroquímics, d’exportadors i de subvencions.
"Som on som perquè la pagesia és una figura a abatre dins del capitalisme alimentari. A través de l’acció de l’administració, ens estan portant cap a un funcionament empresarial i altament competitiu, que ens ha reduït en nombre i que ens acabarà arruïnant davant els capitals globals. Estem acceptant que som una industria o un sector econòmic més i ja ens tracten com això: colgant-nos de controls i burocràcia", puntualitzen
