Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Rosa Valentí: “… estem realitzant tasques per sobre de les nostres funcions. Sense reconeixement ni legal ni retributiu.”
09/01/2024 Entrevistes

Entrevista a Rosa Valentí, delegada de primària Girona a l’ICS per SOM INTERSINDICAL

-La vaga indefinida de les infermeres està convocada també pel vostre sindicat...
La vaga l’hem convocat conjuntament diferents sindicats, per al proper 17 de gener. Aquesta convocatòria és per a tots els col·lectius de l’ICS, siguin sanitaris o no sanitaris, ja que nosaltres representem totes les categories professionals per petites i insignificants que puguin semblar a alguns mitjans. Estem parlant de les auxiliars administratives, administratives, tècnics superiors no sanitaris, tècnics de laboratori, d’anatomia patològica, de raigs, higienistes, tècnics en cures auxiliars d’infermeria, també els zeladors, treballadores socials, psicòlegs, dietistes, llevadores, sense oblidar-nos mai de les infermeres, i altres col·lectius com els companys de manteniment.
Aquesta convocatòria és per a tots els col·lectius de l’ICS, siguin sanitaris o no sanitaris...
-I ara s’hi ha afegit el personal tècnic sanitari i altres sectors específics...
Nosaltres mai ens hem oblidat dels tècnics sanitaris, com he dit abans, aquest col·lectiu ha estat essencial en moments clau com durant la pandèmia. L’ICS se n’ha adonat, que cap categoria és prescindible, tots tenim cabuda en aquesta gran empresa. Com els psicòlegs que s’han anat incorporant aquest darrer any principalment a primària o les higienistes. Les Llevadores han tingut un pes important tant a Hospitalària com a Primària, però no s’ha fet prou visible tota la tasca que fan, malgrat el pes que tenen dins l’ICS.
L’ICS se n’ha adonat, que cap categoria és prescindible...
-Es tracta d’un pols molt important al Departament, tot i que hi ha el precedent de la vaga de l’any passat per denunciar la sobrecàrrega i la saturació
Tenim un problema greu de sobrecàrrega, de saturació, de ràtios elevades, no només amb infermeria, també entre els col·lectius que he anomenat abans. Les borses de treball funcionen, però les condicions de treball que s’ofereixen a molts treballadors no són massa atractives. Estic parlant de contractes mensuals, o els que es fan per substituir. L’estabilitat és el més desitjable per evitar casos com tenir gent ja preparada i formada, però que marxa a altres sectors amb l’objectiu de millorar les seves condicions, tant de treball, com econòmiques i de conciliació.
Estic parlant de contractes mensuals, o els que es fan per substituir. L’estabilitat és el més desitjable per evitar casos com tenir gent ja preparada i formada...
-Però als mitjans de comunicació, tot i la importància de la vaga i de les mobilitzacions, se n’ha parlat molt poc. A TV3 tampoc. Què en penses?
Penso que molts mitjans de comunicació no han fet prou a l’hora de visualitzar un problema que afecta directa i indirectament fins i tot als mateixos periodistes. És a dir, que a la Sanitat hi hagi vaga perjudica el servei normal que es dona al llarg de l’any. I en moments claus com aquest amb l’augment de grips i virus, encara més. No podem mirar a una altra banda. El problema existeix i cal que s’articuli d’alguna manera, per començar a veure algun fruit. Els diaris com la ràdio, tenen un pes imprescindible per visibilitzar les reclamacions que fem, i que no és només de les infermeres sinó de tots els que hi treballem. La futura fuita de professionals, a causa de la precarització de les nostres condicions de treball, és una realitat.
La futura fuita de professionals, a causa de la precarització de les nostres condicions de treball, és una realitat
-Tot i que es tracta d’unes mobilitzacions i d’una vaga unitària del sector. Què ha passat amb els grans sindicats del règim?
Aquests grans sindicats han elaborat un Acord que no reflecteix les necessitats reals dels treballadors. Han fet i continuen fent cas omís a les peticions dels mateixos professionals. Quan la gent surt al carrer per reivindicar no es fa per caprici, sinó perquè senten que se’ls hi violen uns drets. En aquest cas calia que haguessin sortit i haver fet una declaració pública de les raons d’uns tants per cents totalment absurds. Però no ha estat així. No m’ha sorprès.
Quan la gent surt al carrer per reivindicar no es fa per caprici...
-Després dels aplaudiments i de l’expressió de reconeixement de la tasca dels sanitaris durant el confinament, sembla que l’administració i els polítics hagin oblidat la importància d’aquest servei públic.
Els polítics se n’han oblidat i el Departament de Salut també. No s'adonen que la Sanitat és un servei públic amb una importància cabdal per al benestar de la població. Menys malalties, més salut i tenir un bon teixit sanitari augmenta la qualitat de vida de la societat. Mirar d’ocultar o ignorar unes necessitats que ja venen de lluny només fa que agreujar i enquistar encara més un problema que anirà a més cada dia que passi.
No s'adonen que la Sanitat és un servei públic amb una importància cabdal per al benestar de la població
-El motiu de la vaga és múltiple però arrossega la sobrecàrrega, reivindicacions salarials, qüestions d’horaris i especialment les categories professionals.
Entre les nostres reivindicacions hi ha una de molt important que és la de clarificació de tasques, la segona seria la redistribució clara de funcions per categoria, i en tercer lloc faltaria el reconeixement de les mateixes. Tot això és impossible sense voluntat de les parts. I quan parlem de les parts, volem dir l’ICS i els representants dels treballadors a la Mesa. Totes i tots els treballadors estem realitzant tasques per sobre de les nostres funcions, jo quasi diria per sobre de les que tenim assignades. Sense reconeixement ni legal ni retributiu.
Totes i tots els treballadors estem realitzant tasques per sobre de les nostres funcions, jo quasi diria per sobre de les que tenim assignades. Sense reconeixement ni legal ni retributiu.
-Els treballadors de l’ICS també s’han mobilitzat contra el III Acord. Perquè ho entengui una persona que s’ho mira des de fora. Com us ha afectat a vosaltres tot això, als treballadors de l’ICS?
Aquest III Acord ha sigut elaborat després de dos anys de reunions entre les parts. 17 anys hem tardat a assolir un conveni que podia haver sigut molt millor, presentant moltes més millores, més equilibrades i sense discriminar per categoria. Les diferències són abismals, tenim els metges amb uns increments retributius que passen del 50% i per a les categories més baixes com són els C1, o C2, tant sanitaris com no sanitaris on el marge es mou entre el 0 i el 2%. Una pujada salarial ridícula, absurda i que menysprea la feina de més del 80% de professionals de l’ICS.
Les diferències són abismals... a les categories més baixes com són els C1, o C2, tant sanitaris com no sanitaris on el marge es mou entre el 0 i el 2%
-Amb la vaga s’aconsegueixen objectius, per descomptat. Però no només laborals per als treballadors, sinó també per als usuaris d’aquest servei públic. Com es plasmen les conquestes que obtingueu en el servei que doneu als pacients?
Hem d’aconseguir aquest reconeixement tant professional com retributiu. Tenim una plantilla forta, ben preparada i formada. L’ICS ha d’entendre que cal potenciar els seus recursos humans perquè si no hi pot haver una fugida de professionals, tal com he dit abans, cap a altres sectors o territoris, el que empitjorarà més la situació que estem patint. Les solucions les tenen ells, el Departament de Salut, i passa en asseure’s amb nosaltres i escoltar les nostres peticions. No es pot seguir amb paralització via vagues perquè la millora de condicions de treball és inajornable.
Les solucions les tenen ells, el Departament de Salut, i passa en asseure’s amb nosaltres i escoltar les nostres peticions.
Per últim, SOM Intersindical és el teu sindicat, de línia republicana i independentista, com es conjuga aquest sindicalisme de país en el dia a dia?
Exacte, republicana i independentista. Tenim els sindicats de “tota la vida” que són els qui pacten i acorden moltes de les condicions pèssimes de treball que tenim. Amb això ja ho dic tot. Tenim molta feina a fer, perquè a aquestes alçades ja estem veient que ni ens representen, ni acorden unes condicions de treball beneficioses per tothom. Cal abordar-ho, i nosaltres ja ho estem fent via vagues, no podem continuar amb aquesta incertesa, deixant que les males negociacions ens pressionin a marxar de l’ICS.
Exacte, republicana i independentista. Tenim els sindicats de “tota la vida” que són els qui pacten i acorden moltes de les condicions pèssimes de treball que tenim.
Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid