Què significa el 25 de novembre i perquè de la necessitat de legislar sobre la violència de gènere?
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere, defineix la violència de gènere com aquella que “com a manifestació de la discriminació, la situació dedesigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui estigui o hagi estat lligat a elles per relacions similars d'afectivitat, encara sense convivència”, i ho comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, coaccions o la privació arbitrària de llibertat
Per a les dones pensionistes aquesta llei es queda molt curta perquè no en té compte les condicions ben diferenciades de les dones jubilades i pensionistes, moltes dones grans que mai van cotitzar i segueixen treballant, en aquest treball no reconegut com el manteniment de les llars, de la família i de les cures. S'obvia el maltractament per aquesta condició com el maltractament institucional, el maltractament digital…
A més, exclou la violència dels que no tenen relació per no estar lligades a elles que també és violència masclista i patriarcal.
Per què se celebra el 25 de novembre?
Els orígens de la commemoració es remunten a l'any 1981, quan el moviment feminista llatinoamericà va protestar contra la violència de gènere amb les tres germanes dominicanes Mirabal a la memòria. L'edatisme institucional, el que s'exerceix des de les institucions mitjançant serveis, normes, discriminen les persones grans i les dones amb més intencionalitat si és possible, per la manca de relació d'aquestes amb aquestes institucions perquè moltes no van poder exercir el rol de resoldre problemes familiars perquè sempre va ser l'home qui ho va fer, tot aquest tipus de discriminació és una manera de maltractament ocult que no es vol reconèixer com a tal.
Aquest any, segons els comptes del Ministeri de la Presidència amb les Corts i Igualtat, les assassinades per causa de la violència masclista pugen a 52 dones, aquests són els seus comptes, nosaltres sabem que la quantitat és més gran per ara unes 93, a les xifres oficials no es tenen en compte els assassinats comesos contra les dones que no entren a la norma.
L'intent per part de la patronal i del govern per conciliar la vida personal, familiar i laboral de les dones s'ha convertit per a les dones treballadores precaritzades en un mer intent que a la pràctica no es compleix.
Les condicions que no ens cansem de repetir que any rere any es mantenen en la mateixa situació, són moltes, l'atur de llarga durada, el treball de cures i servei a domicili, empleades de llar cada cop més precaritzades, les temporeres, migrants, joves, desnonades amb menors a càrrec, científiques, dones properes a l'edat de jubilació que són expulsades dels seus llocs de treball amb la impossibilitat de tornar a treballar, quedant fora de la possible pensió i un llarg etcètera, són el que exigim perquè l'Estat es responsabilitzi i garanteixi els drets de les dones a través de polítiques socials i econòmiques efectives, que no es quedin només al paper.
No s'entén que amb les polítiques contra el maltractament segueixin morint dones, alguna cosa no funciona i, no obstant això, no es canvien aquestes polítiques, ens diuen que moltes dones no van denunciar, no se'ls va poder protegir, però és que també estan morint dones que sí que ho van fer. Tenir la voluntat política efectiva comptant amb nosaltres per aconseguir que el maltractament, l'assassinat i la invisibilitat de les dones quedin a la història i la nostra societat pugui dir que realment som dones en qualsevol condició igual que els nostres companys.
Comissió de la Dona COESPE
