L’Obra Cultural Balear (OCB) recorda que ho va demanar l’any 1986 en el momnt que el Regne d’Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), i el 2009 a la Unió Europea. L'OCB també es refereix a la resolució es va prendre al Parlament de les Illes el dia 11 de novembre de 1987, que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris i va ser publicada al Butlletí oficial del Parlament el dia 20 de novembre de 1987, «'Proposició No de Llei del Parlament de les Illes Balears a favor de l'oficialitat de la llengua catalana a la CEE», com informa dBalears. Al llarg dels anys també ho han fet diverses entitats com la Crida a la Solidaritat, el 23 d'abril de 1988 convocà una manifestació en reconeixement de l'oficialitat del català al Parlament Europeu o la Plataforma per la Llengua.
En concret, durant 37 anys, el PSOE i les seves sucursals a les Illes, País València i Catalunya ens han mentit. Ens haguessim estalviat molts esforços i ara el català, gaudiria d’un prestigi internacional d’una nació sense estat. Cal dir-ho alt i ben fort. És aquest l’ADN d’un partit que intenta salvar un regne que va a la deriva.
És clar que és important haver guanyat aquesta batalla, però no de la forma que s’ha fet, ja que significa un menyspreu per tots el companys i companyes que hem lluitat per assolir-ho, ja que era possible i aquests Estat espanyol al que estem lligats a la força, ens ha barrat el pas per fer-ho. Segur que ens haguessim estalviat molts esforços, i ara el català, gaudiria d’un prestigi internacional d’una nació sense estat. Així com també a casa nostra
Pel que fa l’ús del català a les institucions del regne d’Espanya, en concret al Senat i Congrés espanyol entrariem en contenciós, ja que hi ha una part dels catalans que ho veuriem amb bons ulls i altres que no. Seria un debat obert i difícil de tancar. Ara bé, si tenim en compte la tradició de l’independentisme combatiu dels anys 80, hi havia un ampli consens que a Madrid no s’havia de parlar en català, ja que si es feia l’estat espanyol reconeixeria el català com a una llengua espanyola i això no és podia permetre. Estaria bé, que la CUP i les organitzacions de l’Esquerra Independentista tanquessin aquest debat per deixar les coses clares.
Tot i així, Òmnium Cultural ha recordat la descriminació que pateix el català als Països Catalans. Tenint en compte aquest apunt d’Òmnium, s’ha visualitzat de nou que el règim del 78 està a la corda fluixa i amb aquesta aritmètica electoral sorgida de les eleccions del passat 23 de juliol encara més, ja que podria trencar-se en qualsevol moment. Més enllà dels pactes, allò que pot accelerar el trencament és la força de la gent. «Tot comença al carrer i acaba al carrer»
