El Tribunal Administratiu de Montpeller ha decidit anul·lar les deliberacions dels plenaris dels ajuntaments d'Elna, Portvendres, Tarerac, els Banys d'Arles i Palaldà i Sant Andreu de Sureda que modificaven els reglaments interns dels Ajuntaments per a permetre l'ús del català, amb traducció consecutiva al francès.
El tribunal considera que la modificació normativa aprovada per aquests cinc Ajuntaments és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa perquè vulnera la "primacia" del francès. La sentència, si no hi ha apel·lacions o aquestes en confirmen el sentit, farà que la llengua catalana sigui relegada a un ús secundari i les futures modificacions normatives només en permetin l'ús per part dels electes com a traducció del francès.
Per a Plataforma per la Llengua, la sentència del tribunal representa un atac institucional envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord. A més, l'article 75 de la Constitució francesa afirma que les "llengües regionals" són "patrimoni de França". Tanmateix, no es pot garantir la pervivència del patrimoni lingüístic si no se'n garanteix públicament l'ensenyament i no es garanteix cap dret inherent al manteniment d'aquest patrimoni. L'entitat considera que una interpretació tan àmplia de l'article 2 de la constitució és de caràcter supremacista i centralista i totalment contrària als preceptes de respecte i promoció de les "llengües regionals" o minoritàries que recull la normativa internacional.
La sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller segueix l'argument utilitzat, durant la vista del 18 d'abril, per part de la relatora del tribunal, que va defensar que el problema del reglament era la primacia del català sobre el francès, ja que permetia que els electes s'expressessin abans en català que en francès. Segons la relatora, això provocava que la llengua catalana fos emprada com a llengua principal. Per aquest motiu, demanava anul·lar l'article 19 dels reglaments interns, tal com ha acabat succeint.
La decisió del tribunal va en contra de la protecció de les llengües minoritàries
La resolució del Tribunal va en contra de les Recomanacions d'Oslo, promogudes per l'OSCE relatives als drets lingüístics de les minories nacionals on s'indica que s'ha de permetre i garantir l'ús de la llengua pròpia per part dels electes. Plataforma per la Llengua insta el govern francès a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i a fer oficial el català a la Catalunya del Nord, i demana empara internacional davant aquesta vulneració dels drets lingüístics.
Davant d'una sentència similar, -la decisió del tribunal administratiu francès d'anul·lar els reglaments interns de l'Assemblea i del Consell Executiu de Còrsega que estipulaven que les llengües de debat eren el cors i el francès-, Fernand de Varennes, relator especial de les minories de l'ONU, va declarar que la sentència "podia ser discriminatòria respecte a les obligacions internacionals". Afegia, a més, que la interpretació que el tribunal feia de l'article 2 de la Constitució francesa anava molt lluny, i en aquest sentit apuntava que cap país actuava així i troba normal prohibir l'ús d'altres llengües i obligar l'ús exclusiu d'una sola llengua. Fernand de Varennes concloïa que "cal interpretar la Constitució de manera conforme a les obligacions internacionals de França: el moment és idoni per a fer-ho." A més, vulnera l'article 19 de la declaració universal dels drets lingüístics.
A més, aquesta sentència contrària a la llengua catalana, per part del tribunal, contrasta amb el fet que el mateix Estat francès finança el 50% de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. Les principals missions d'aquesta oficina són dissenyar i implementar polítiques lingüístiques públiques que potenciïn la llengua catalana i, tanmateix, decisions com la d'avui van totalment en contra d'aquests objectius.
