L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears compleix 40 anys. Si l'autogovern havia de significar la llibertat, l'autonomia ha significat una espècie de pena de 40 anys de llibertat vigilada.
D'aquests 40 anys en podem treure algunes conclusions:
En primer lloc, convé no perdre mai de vista que, malgrat tot, sempre és millor tenir el centre de decisió com més aprop millor.
Però 40 anys després, sabem que el sistema autonòmic no ha resultat prou eficient per resoldre els reptes que, al manco en el cas de les Balears, el justificava.
No ha resultat prou eficient per garantir una plena protecció del territori i el litoral.
No ha servit per blindar la protecció de la llengua pròpia, la llengua catalana. I tampoc ha resultat prou útil per potenciar la nostra llengua.
Ha estat, també, poc eficient en l'objectiu de la potenciació de la cultura pròpia.
I on ha resultat tant dolorosament ineficaç que es pot dir que ha resultat una estafa, és en l'àmbit de l'autogestió dels nostres recursos econòmics. 40 anys d'autonomia han resultat ser 40 anys de robatori i espoliació dels nostres recursos econòmics i un negoci ruïnós per als ciutadans de les Balears.
Aquests 40 anys d'Estatut són més que suficients perquè tothom que viu a les Balears hagi entès que allò que realment necessitam no és un Estatut. És un Estat.
