Una dona i un tribunal

Per primera vegada una dona presideix el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Així han saludat els mitjans el nomenament de la irlandesa Síofra O’Leary com a màxima responsable de l’alt organisme judicial. Els titulars, discrets; les informacions, generalment, a la part inferior de la plana; les línies, no massa abundants, tot i que els dos protagonistes llueixen un currículum ben meritori. Ella, nascuda a Dublín el 1968, amb una llarga trajectòria com a investigadora i jurista en l’àmbit internacional, s’ha especialitzat en dret laboral, lliure circulació de persones i reconeixement de la ciutadania europea. Ell, el tribunal, nascut el 1959 i renovat el 1998, s’ocupa de fer complir el Conveni Europeu de Drets Humans i fa pocs mesos s’ha pronunciat contra la decisió humanitària de l’exministre britànic Boris Johnson de deportar a la molt democràtica Ruanda les persones migrades i sol·licitants d’asil; no vindrà d’aquí, avesats com estan a la vulneració de la seva dignitat, calculava el mandatari. Davant del TEDH, que emet sentències vinculants, hi pot acudir qualsevol persona que consideri que ha estat víctima de la violació dels seus drets fonamentals com ara a no ser discriminada, torturada ni esclavitzada, a la llibertat i seguretat personal, a la lliure reunió i expressió... i que hagi esgotat tots els procediments al seu país sense obtenir-ne satisfacció. No és poca cosa i, fent un repàs de casos presentats, en trobem d’inadmesos i arxivats, però també una bona pila amb resultat inculpatori contra els estats. Val la pena remarcar aquesta notícia: fan feina.