Ja s’han proclamat els resultats de les eleccions a Suècia, per 3 diputats de diferència la dreta i l’extrema dreta formaran govern. Tenen 176 escons enfront dels 173 de les esquerres. La presidenta Magdalena Andersson ha dimitit tot i ser la llista més votada.
L’aliança de centredreta formada per Moderats, Cristianodemòcrates i Liberals ha inclòs, de manera més o menys explícita, la ultradreta SD-Demòcrates de Suècia dins el seu bloc, tallant el cordó sanitari establert que havia funcionat durant la legislatura.
La campanya electoral d’aquests partits de dretes s’ha basat en el missatge de la por, a l’entrada a l’OTAN, a la crisi energètica, a la inflació, als nouvinguts... Suècia ha estat fins ara un país d’acollida, recordem les actituds demòcrates, solidàries de n’Olaf Palme contra la dictadura franquista, i l’acolliment generós a tants i tants xilens i xilenes que fugien del terror implantat pel general Pinochet.
Coneixem el turisme suec que ha vingut a les nostres illes, més recentment, els nous propietaris de tants immobles de barris com Santa Catalina de Ciutat. Coneixem també els seus autors de novel·la negra, com l’admirat Henning Mankell ja desaparegut, que no només ens va donar a conèixer la complexitat de la societat sueca, també Moçambic a les seves novel·les de la sèrie africana. I tants altres autors i autores de novel·la negra que ens expliquen la realitat d’aquest petit país.
Un país, com Noruega i Dinamarca que ens admiraven per haver aconseguit l’estat del benestar amb bons serveis socials, gràcies a la recaptació d’impostos que acceptava la població, sense tanta economia submergida com per aquestes terres del sud. Uns països nòrdics que mostraven una cara amable del capitalisme, que sabien administrar les seves matèries primeres per a una població molt més petita que la nostra.
Començà Dinamarca, amb polítiques antiimmigració i tancant portes als refugiats, ara Suècia que ha sol·licitat entrar a l’OTAN i ha acceptat la condició del president Erdogan de retornar exiliats kurds per ser empresonats a presons turques.
No ens imaginàvem una realitat així als països nòrdics, malgrat que coneixíem la història de les dretes en temps de la segona Guerra Mundial, no pensàvem que es pogués repetir la influència d’aquestes dins la població.
Suècia amb resultats electorals preocupants per totes les persones demòcrates de bona voluntat. Diumenge que ve, el25, eleccions a Itàlia amb unes perspectives fosques.
S’hi presenta Giorgia Meloni, amb el partit Fratelli d’Italia nom que evoca la primera estrofa de l’himne nacional. Una dona que se situa en una ideologia més radical que Matteo Salvini o Santiago Abascal, va començar la seva militància al Front de la Joventut, la secció juvenil del Moviment Social Italià un partit d’ideologia neofeixista fundat per simpatitzants del dictador Benito Mussolini.
Es disputarà el vot de l’extrema dreta amb Matteo Salvini, que ja fou ministre d’Interior, o Vicepresident del Consell de Ministres, de la Lliga Nord. I amb Silvio Berlusconi, ja té 85 anys!, però res l’atura per retornar al poder. Segons els mitjans de comunicació aquest cerca el vot a través de TikTok la xarxa social que usen els més joves.
Les esquerres també són plurals, el Moviment Cinc Estrelles amb Giuseppe Conte, Entre les mesures incloses al seu programa electoral se'n troben algunes com implantar un salari mínim de 9 euros bruts l'hora, augmentar els fons destinats a la investigació en l'àmbit acadèmic o garantir la igualtat salarial entre homes i dones. El seu eslògan per a les eleccions generals d'Itàlia 2022 és Dalla parte giusta, és a dir, 'En el costat correcte.
A més el Partit Democràtic presenta Enrico Letta que pertany al sector social cristià del seu partit. El programa electoral del seu partit es basa en tres pilars: el desenvolupament sostenible i la transició ecològica i digital; el treball, coneixement i justícia social; i drets i ciutadania. L'eslògan de la campanya electoral és Scegli, és a dir, 'Tu tries'.
Són els principals partits que es presenten, segurament n’hi deu haver més minoritaris que no apareixen a les cròniques dels corresponsals dels nostres mitjans.
Confiem que l’electorat italià encerti en donar el seu vot a les propostes de les esquerres, confiem-hi, i sobretot, prenguem nota d’aquesta realitat tant de Suècia com a Itàlia. Hem de reforçar les propostes d’esquerres que aconsegueixin la confiança de la gent, hem d’arribar per tots els mitjans a fer sentir la veu de les esquerres enfront de tanta mentida i por de l’extrema dreta. Encara tenim temps fins a la nostra cita electoral, que aquesta preocupació sigui ben present dins les esquerres.
