Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
El català recula en els estudis de Dret de Catalunya, s’estanca a les Illes Balears i creix al País Valencià

Plataforma per la Llengua analitza la situació del català en els estudis de Dret de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

21/07/2022 Política

El català és minoritari en el conjunt dels graus i màsters de Dret de les universitats catalanes, i és anecdòtic o inexistent a les facultats de les Illes Balears i el País Valencià. Ho diuen les dades que ha obtingut Plataforma per la Llengua després d'analitzar els plans docents de les assignatures dels graus i màsters de Dret i les dades publicades als webs de les facultats. Segons aquesta anàlisi, al Principat només s'imparteixen en català el 38% de les hores dels graus i el 28,7% de les del màster; al País Valencià, el 23,8% de la docència dels graus i el 5,6% de la dels màsters, i a les Illes Balears, el 21,7% de les classes del grau.

Aquests percentatges, que no es pot assegurar que a la pràctica es compleixin, són similars als de l'any passat, però en el cas de Catalunya, el català cau 3,2 punts als graus i 2,5 punts als màsters; a les Illes Balears, la docència en català s'estanca i només creix 0,6 punts, i al País Valencià, en canvi, el percentatge de docència en català als graus puja 4 punts gràcies al Pla d'increment de la docència en valencià de la Universitat de València.

Més enllà del percentatge de docència per territori, és important tenir en compte com es reparteixen les hores en català en funció de la universitat, i també si existeix la possibilitat de cursar la formació completament en català triant els grups en català de les assignatures.

D'entrada, el que es veu arreu del territori és que les universitats públiques ofereixen un percentatge superior d'hores en català que les privades. Al País Valencià, per exemple, no hi ha cap centre privat que imparteixi assignatures de Dret en valencià. L'oferta es concentra a la Universitat de València, que arriba, enguany, al 37,3% de les hores en català, i, en menor mesura, a la Universitat d'Alacant (que baixa al 14,4%) i a la Universitat Jaume I de Castelló (que es manté amb un 3,5% d'hores en català). A Catalunya, els graus públics de dret fan, de mitjana, un 44,7% d'hores en català, mentre que els privats, només un 7%.

Tanmateix, la situació tampoc no és òptima en els graus públics: al País Valencià només una de cada quatre hores de Dret de les universitats públiques s'imparteix en valencià i hi ha una universitat pública, la Miguel Hernández d'Elx, que no n'imparteix cap. A més, a la Universitat Jaume I s'imparteixen més assignatures en llengües estrangeres que no pas en valencià.

A les Illes Balears, on tota l'oferta és pública, amb prou feines s'arriba al 25% de català al campus de Menorca; al 23% al de Mallorca, que és el que ofereix més línies i que creix 1,8 punts, i al 13,9% al d'Eivissa, on el percentatge d'hores en català cau 2,8 punts. A la Universitat de les Illes Balears, a més, preocupa la caiguda de 5,2 punts en el percentatge d'hores en català del primer Pel que fa als graus de les universitats públiques de Catalunya, la situació és lleugerament millor, però només la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (85,8%), la Universitat de Lleida (62,4%) i la Universitat de Girona (47,8%) fan més hores de classe en català que en castellà. A la resta de centres, tant públics com privats, el percentatge de docència en castellà és superior i la presència del català ha empitjorat respecte del curs passat: les dues úniques universitats que incrementen les hores de Dret en català són la de Lleida (1,4 punts) i la privada UIC (10,4 punts). Pel que fa, estrictament, als centres públics, les hores en català reculen en conjunt 3,7 punts i la caiguda és generalitzada: preocupa especialment el descens de 8,8 punts de la Universitat de Girona o els 3,2 punts de la Universitat de Barcelona, que representa el 40% de les hores lectives de Dret a Catalunya i que ja era la que impartia menys docència en català.curs de Dret, que ara és només del 17,2%, perquè pot afavorir que també creixi la docència en castellà dels cursos superiors. Per a Plataforma per la Llengua, de fet, per tal d'augmentar les hores lectives en català en el conjunt del grau, cal començar a augmentar les del primer curs.

Fer tota la carrera de Dret en català, missió impossible

L'anàlisi de Plataforma per la Llengua també ha permès constatar que és gairebé impossible, si no impossible, estudiar completament el grau de Dret en català. Al País Valencià, tant la Universitat de València com la Universitat d'Alacant, ofereixen una línia íntegrament en valencià a les assignatures troncals, però els grups en valencià són minoritaris o molt minoritaris, i les possibilitats d'acabar fent totes les classes en valencià són baixes. A les Illes Balears, no hi ha cap línia específica en català i, fins i tot, en el cas del campus de Mallorca, en el qual s'ofereixen fins a 3 o 4 grups, gairebé la totalitat de les assignatures s'imparteixen en castellà i només el 41% de les troncals ofereixen algun grup en català.

A Catalunya no hi ha cap universitat, a excepció de la UOC (que no ha format part de l'estudi), que garanteixi el dret d'estudiar completament en català. En el cas de les assignatures troncals, només la Universitat Rovira i Virgili les ofereix en català de manera àmplia. La UB i la UAB, que són les que ofereixen més grups, n'ofereixen com a mínim un en català en gairebé totes les troncals, però la majoria de grups són de docència en castellà. Pel que fa a la UdL i la UdG, tot i que són de les que imparteixen més hores en català, no tenen un grup en català en més de la meitat de les assignatures troncals.

El català, residual en el màster d'accés a l'advocacia

Una tendència comuna a la majoria de la formació és que el català és més present en els cursos inicials del grau que en els cursos superiors i en el màster d'accés a l'advocacia. Al País Valencià, la docència en la llengua pròpia marca el rècord en el primer curs del grau amb un 30,2% de les hores, un percentatge que baixa al 26,9% en el segon curs; al 22% en el tercer, i al 14,2% en el quart. En el màster ja només s'imparteixen en català el 5,6% de les hores. En el cas de la Universitat de València, el 15,6%.

Al Principat, la presència de la llengua pròpia comença a decaure, sobretot a partir del tercer curs, una tendència que continua a quart i s'accentua en el màster d'accés a l'advocacia. Aquest curs, el català ha perdut pes tant a primer (36,4%) com a segon (40,8%) i tercer curs (33,2%) respecte dels dos anys anteriors, per bé que a quart curs el percentatge d'hores impartides en català (40,6%) creix cada any. Pel que fa al màster, només la UdG (76,1%), la URV (63,1%) i la UAB (51,3%) imparteixen més de la meitat de les hores en català. La UAB i la UdL (44%) són les dues úniques universitats que milloren i, en el cas de la UAB, s'ha incrementat en 20,3 punts el percentatge d'hores de docència en la llengua pròpia.

Potenciar la formació en català, essencial per fer créixer l'ús de la llengua a la justícia

El 2021 el percentatge de sentències judicials en català va marcar el mínim dels últims vint anys: només es van emetre en català el 6,9% de les sentències del Principat. Per això, per a Plataforma per la Llengua, és crucial potenciar la formació en català dels futurs professionals de la justícia per augmentar-ne l'ús en la pràctica professional. L'entitat defensa que es garanteixi l'opció de fer els estudis en català i que s'ofereixin grups en català en tots els horaris, en el cas que hi hagi itineraris de matí i de tarda.

L'ONG del català considera que els estudiants han d'assolir un coneixement ple del llenguatge jurídic català i proposa crear una assignatura sobre català jurídic per facilitar-ho. En aquest sentit, per a l'entitat, també és important que tot el material didàctic estigui disponible en català i que es busquin mesures perquè l'alt grau de temporalitat i d'internacionalització dels docents no alteri els usos lingüístics de les universitats. Plataforma per la Llengua també aposta per augmentar l'ús de la llengua en els màsters d'advocacia pel seu perfil professionalitzador, i fa una crida a les universitats privades (i a la Miguel Hernández i la Jaume I) per tal que mostrin la llengua com un plus en els plans de formació i no la considerin una nosa per als estudiants internacionals.  

 

 

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid