Malgrat tot, poesia de l’estiu,
de la terra, de la fruita i del riu,
a Ponent, la calor refà el seu niu
i s’amaga tot allò que encara viu.
Malgrat tot, sabem les feres
que qualsevol nit pot sortir el sol,
perquè al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor.
Malgrat tot seguim dempeus,
aixequem al cel el puny,
esmolem ben bé les eines
per quan vingui un altre juny.
Malgrat tot, Prous i Vila,
Guanyarem, guanyarem, guanyarem,
i la victòria serà nostra.
Guanyarem, perquè no podem
deixar-nos prendre això que és nostre.
Si no guanyem,
primer morirem.
No volem viure menats per monstres.
Malgrat tot, Desideri Lombarte,
Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.
I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.
Malgrat tot, quatre fragments
per resumir-ne cent,
de poetesses de ca nostra,
de la Franja i de Ponent.
Malgrat tot, Maria Mercè Marçal,
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.
Malgrat tot, Carmeta Pallarés,
Tu eres la meua llum
la senda que me du a casa
quan no trobo lo camí
en una nit de tronada.
Tu eres eixa floreta
de colors i perfumada
que done a la meua vida
primavera renovada.
Josep Maria Prous i Vila (Reus, Baix Camp).
Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, el Matarranya).
Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell).
Carmeta Pallarés (La Ginebrosa, el Matarranya).
