Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De Baia Mare a Tragadero Grande

Per Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent @AcusticsMusica

21/12/2021 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Tanquem l’any 2021, un any marcat per l’agudització dels reptes econòmics, socials, polítics, i sobretot, pels ambientals. Somiem amb una presa de consciència global pel que fa als reptes ambientals que ens afecten i que conformen una amenaça latent i real a la vida.

La visibilització de l’acció humana sobre el Planeta i sobre totes les espècies que l’habiten es fa necessària i urgent. Us proposo una petita pinzellada sobre alguns fets, efectes i accions, relacionats amb les lluites en defensa dels drets bàsics a la vida, a l’aire, a l’aigua, a la terra.

Uns exemples de resistència i compromís en la lluita per comprendre, com ens explica la pandèmia actual, que som éssers interrelacionats amb totes i cadascuna de les formes de vida de la Terra. Desastres de gestió egoista que han obtingut com a resposta un compromís activista, molts cops objecte de represàlies, que hauria de quedar imprès en la memòria col·lectiva.

 

Baia Mare

El desastre de Baia Mare. El 30 de gener de l’any 2000, la companyia minera Aurul abocà 100.000 m³ d’aigües residuals contaminades amb cianur al riu Somes, a prop de Baia mare, Romania. L’aigua va arrossegar la contaminació fins al riu Tisza i, poc després, al Danubi. Una gran quantitat d’espècies de fauna i flora dels sistemes fluvials de Romania, Hongria i Iugoslàvia van morir. El cianur va arribar fins al mar mort. La investigació duta a terme pel Grup Operatiu va concloure que hi havia falles a la planta d’operacions, una construcció inadequada del dic de la minera, una disposició incorrecta dels controladors de permisos i de l’aplicació legislativa, errors a l’informe d’impacte ambiental, manca de previsió per situacions d’emergència i errors en el controlador de nivell de l’aigua en el dipòsit de decantació.

Els activistes locals, els pescadors, els serveis d’emergència, els bombers, etc. només van poder dedicar els seus esforços a recollir peixos morts en el que es coneix, després de Txernòbil, com el desastre ecològic més important d’Europa.

https://www.nacion.com/archivo/comparan-contaminacion-por-cianuro-en-europa-con-catatrofe-de-chernobyl/RXYHCA36MVHUNBTNSHHMTC3GAE/story/

 

Itoiz

A principis dels anys vuitanta, la construcció d’un embassament a la vall d’Irati, en una zona protegida, fa sonar les alarmes. Diversos pobles de la zona i grups ecologistes inicien una lluita aferrissada per defensar les valls i els pobles. Un dissabte de Setmana Santa, vuit encaputxats de Solidaris amb Itoiz decideixen tallar dos cables imprescindibles per a la construcció de la presa, capaços de transportar fins a 140 tones de pes. La construcció, declarada judicialment il·legal, s’atura nou mesos i esdevé quelcom polític. Els solidaris van estar en cerca i captura durant vuit anys i alguns d’ells van entrar a presó.

https://www.ecologistasenaccion.org/32591/las-presas-politicas-de-itoiz/

 

Gorleben

Novembre de l’any 2010. Vint quilòmetres de protestes. Uns mil ferits, mil detinguts, milers de persones dormint sobre les vies per impedir el pas d’un tren amb residus nuclears que es dirigia a la població alemanya de Gorleben. Un exemple d’anàlisi crític de la gestió de residus i d’activisme contra el rebuig nuclear.

https://www.dw.com/es/masivas-protestas-por-residuos-nucleares-a-gorleben/a-6205600

 

Máxima Acuña

Máxima Acuña és una camperola del nord el Perú que va patir l’assetjament violent de Yanacocha, una de les explotadores de mines d’or i coure més gran del món. Violència contra la família. Atacs a les collites. Amenaces i maltractaments. Defensora de la seva parcel·la de terra, va esdevenir una icona de la resistència i de la defensa dels drets d’alimentació, de salut, a un medi ambient sa, etc. davant de les possibles conseqüències ambientals de l’explotació de mines a la seva regió.

https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/el-caso-de-maxima-acuna-david-contra-goliat/

https://www.llibertat.cat/2020/09/maxima-acuna-48840

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid