Les reflexions de Manuel de Pedrolo s’adapten a la realitat del nostre temps com si les piqués a màquina avui. Pensem en el moment actual: el diàleg, la negociació, les ambigüitats, els polítics, els embats, les pugnes internes. Les paraules de l’autor ens emmirallen, com si es tractés d’un mecanoscrit d’origen antic que radiografia una realitat abans viscuda, ara, però projectada en un present que ens juga brut. Manuel de Pedrolo, aquí i avui.
De la política, la negociació i el diàleg.
Sobre el diàleg.
El Govern de l’Estat només admet diàlegs amb aquelles forces que fan professió de regionalitat encara que alguns ho emmascarin amb el mot ja tan descafeïnat de nacionalisme.
Sobre la negociació.
Si la negociació és inevitable, i ho és, cal denunciar que és immoral en els termes en què es planteja i, això fet, negociar des de l'afirmació que ens pot fer lliures, no des de la renúncia que ens deixa sempre a les mateixes mans.
Sobre la política activa.
L'exercici de la política activa obliga sovint a pactes basats en la injustícia.
És sovint que la "doctrina" del possibilisme, tan lligada a la política, ens immobilitza.
Sobre ambigüitats i equidistàncies.
Res no fa tant de mal com les indecisions, les ambigüitats, els dobles sentits que, en lloc de definir allò que sigui, ho deixen desemparat.
No es pot optar a mitges o mig optar amb opinions, convenciments i reflexions dividits, perquè no es pot pertànyer a dos mons.
Sobre pugnes internes.
Si un dia l’independentisme militant ho entén i ajorna d’esgrimir les seves diferències, l’objectiu que ara sembla llunyà pot atansar-se vertiginosament.
Sobre embats.
La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no és qüestió d’entrenar-se durant tota la vida.
De la classe, l’ecologia, la llibertat i la llengua.
Sobre la classe treballadora.
Els poders tenen cada vegada més capacitat de manar, perquè la classe obrera va perdent l’esperit revolucionari.
Sobre l’ecologia.
L’ecologia és l’única manera de combatre aquest tipus de civilització que estem vivint. Convé perquè precisament estem per destruir-ho tot.
Sobre la llibertat d’expressió.
A l’home li cal la llibertat. No en gaudeix enlloc que pugui “legalment” ser detingut, o simplement molestat, per allò que se’n diu un delicte d’opinió.
Sobre la llengua.
Contra la desaparició d’una llengua no s’hi lluita amb propostes limitadores, però tampoc no la salva que t’abandonis a la “moda” d’un altre idioma quan tens la dissort de ser terra ocupada per gent d’una altra cultura.
De la poesia.
Sobre la poesia.
L'autèntica poesia no és mai inofensiva i el poeta q és un autèntic poeta mai no podria qualificar-la així.
El pa és de casa, / el vi del celler, /el sol de l’amo, / i no paga.
Els homes baten el gra, / els homes trepitgen la verema, / i l’amo no paga.
Li pugen el vi, / li pasten el pa, / i s’asseu a taula.
És el nostre vi, / és el nostre pa, / i les dones serveixen a taula.
L’amo no paga; /l’amo menja a taula, / xerrica el porró / i rota, si li dóna la gana.
És el nostre vi, / és el nostre pa, / però l’hem de comprar /-si volem beure, / si volem menjar- / amb el sou que no paga.
