Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cultura popular
La Flama del Canigó 2022 s'escampa arreu dels Països Catalans

El missatge d'enguany de la Flama ha estat redactat per Eliseu Climent, i acaba amb aquestes paraules, "Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur". Monogràfic sobre la nit de Sant Joan

23/06/2022

Al punt de mitjanit s'ha encès la foguera al cim del Canigó. Excursionistes han baixat la Flama en llànties per escampar-la i encendre desenes de milers de fogueres arreu de la nació.  TRADICAT és l'entitat que ha mantingut viva la celebració de la Flama del Canigó arreu dels Països Catalans.

Per un altre via, Coll d'Ares tornarà a ser l'epicentre de la distribució de la Flama del Canigó arreu 

La Comitiva d'Igualada és una de les més matineres, i està previst que arribi a Coll d'Ares entre les 6 i 7 hores del matí. Allà, Òmnium Cultural agafarà la Flama del Canigó que portarà al Parlament de Catalunya. Al llarg de tot el dia, el peveter Flama d'Arrels estarà encés amb la flama i custodiat pels Agents Rurals. Tothom que ho vulgui, podrà recollir-la. Els últims anys, molts pobles i ciutats de diferents punts de Catalunya (Ripollès, Garrotxa, Osona, Moianès, Selva, Gironès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Bages, Anoia, Alt Penedès, Baix Ebre, Montsià, Segarra, Urgell, Segrià...) la recullen a Coll d'Ares.

L'Associació Tradicat, Òmnium Cultural i els ajuntaments de Prats de Molló-La Presta i de Molló han organitzat un seguit d'actes que tindran lloc a Coll d'Ares, i que comptaran amb al presència del 131è president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra, i d'escolars de la Catalunya Nord.

Actes

A partir de les 6 hores: ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ. Es rebrà la flama que porta la comitiva d'Igualada (entre les 6 i 7 hores) i que recollirà Òmnium Cultural per portar-la al Parlament de Catalunya. Encesa del peveter "Flama d'Arrels" que contindrà la Flama del Canigó durant tota la jornada perquè la recollin tots els pobles i ciutats que vulguin.

Acció Cultural del País Valencià coordina el recorregut de la  Flama del Canigó al Païs Valencià amb una diversitat d'actes.

Andorra la Vella arribarà cap al migdia i es lliurarà al Comú que la custodiarà fins a la tarda quan es repartirà a totes les parròquies perquè puguin encendre les fogueres. Ho organitza el Centre de la Cultura Catalana i l'Associació Fallaires d'Andorra la Vella.

A les Illes,   Alaró acull enguany la XXIV edició de la Festa de la Flama de la Llengua, l’origen de la qual es remunta l’any 1907, quan l’alaroner Joan Rosselló de Son Forteza va organitzar dalt del cim del Castell una encesa de fogueres per a enllaçar Mallorca amb els cims de Montserrat i el Canigó.

Ara fa sis anys que la Flama del Canigó arriba a aquest municipi del Raiguer de Mallorca. Fou el 2017, quan el batle d’aleshores, Guillem Balboa, va anar a recollir-la per primera vegada al Parlament de Catalunya. I, en fa quatre, que la Delegació de l’Obra Cultural Balear (OCB) a Alaró continua aquesta iniciativa. «Tenim la satisfacció de dur la Flama al nostre poble, perquè des d’aquí arribi a altres indrets de l’Illa», han explicat.

Una vegada arribada la Flama a Alaró, es distribueix arreu de Mallorca i es fan diferents actes per a celebrar la rebuda de la Flama del Canigó.

A Catalunya ho coordina Òmnium Cultural. Laura Borràs, presidenta del parlament de Catalunya, rebrà la flama del Canigó a les portes del parlament juntament amb una delegació de la Federació Llull d’entitats. Anna Oliver, presidenta d’ACPV, representarà la nostra entitat acompanyat dels presidents d’Òmnium Cultural i Obra Balear.

També s'encendran les fogueres d'Alacant i les falles en alguns municipis del Pirineu, mentre que Ciutadella celebra aquest cap de setmana la festa grossa, amb els cavalls de protagonistes.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
 
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
 
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.

L'Espai Mata de Jonc impulsa la campanya "Declarem Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans"

Veure també el missatge de la Confederació d'Entitats sobiranistes dels Països Catalans (2017)

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid