Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cultura Popular
Al punt de la mitjanit es tornarà a regenerar la Flama del Canigó

Al punt de mitjanit, es tornarà a regenerar la Flama del Canigó, malgrat la pandèmia. Un cop regenerada la flama, enguany anirà cap al Coll d’Ares per ser repartida a tots els Països Catalans i serà rebuda de forma oficial al Parlament de Catalunya. Amb el lema “Enguany encenc la flama per tu”, aquesta tradició vinculada al solstici d’estiu esdevindrà un homenatge a tota la societat civil mobilitzada per superar la crisi global provocada per la Covid-19.

22/06/2020 Política

Com cada any, aquest migdia ha sortit la Flama del Castellet de Perpinyà i enfilrà cap al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la ceremònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents d'arreu de la nació.

Limitacions a causa de la Covid-19

Ara bé, enguany han hagut canvis. El trasllat de la Flama del Castellet al cim del Canigó ha estat realitzat només pel GPRENC (Grup Pirinenc d’Excursionistes Nord-Catalans), el Casal del Conflent, el Cercle dels Joves i grups de muntanyencs de vilatges del Conflent. En altres ocasions se s'afegien excursionistes del Sud de l'Albera. Un altre del canvis, és que aquesta nit no es veurà per la vessant del Canigó excursionistes d'arreu de la nació que van a cercar la flama al cim. Enguany el Coll d'Ares serà l'indret on cal anar a cercar la Flama regenerada per encendre el milers de fogueres arreu dels Països Catalans. El tercer canvi és que l'Aplec del Canigó que es fa una setmana abans de Sant Joan no s'ha pogut fer. A l'Aplec es recollien els serments d'arreu de la nació per encendre la foguera al cim del Canigó amb la Flama ja regenerada. Tot aquestes limitacions han estat implantades a causa de la pandèmia de la Covid-19.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
 
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
 
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.

La Flama continua creixent edició rere edició  

El missatge que cada any acompanya l’arribada del foc d’aquesta festa ancestral, símbol de germanor entre els territoris de parla catalana, és un manifest coral escrit per 10 ciutadans anònims que han estat al capdavant de la lluita contra la Covid-19, com metges, metgesses i infermers, treballadors de supermercat i l’alimentació, infants, bombers, o el sector de la cultura, entre d’altres.

Amb el lema “Enguany encenc la flama per tu”, aquesta tradició vinculada al solstici d’estiu esdevindrà un homenatge a tota la societat civil mobilitzada per superar la crisi global provocada per la Covid-19. Aquest any, la Flama també continuarà sent un record per als presos polítics i exiliats, per reivindicar la defensa dels drets fonamentals, i no quedarà al marge del moment d’emergència social que viu el país. A les 22 h, s’insta la ciutadania a encendre una espelma als balcons de totes les cases per retre homenatge a totes les víctimes i els afectats del coronavirus, als serveis essencials, així com als presos i exiliats, i a totes les persones que treballen per mantenir vives les tradicions -com la mateixa Flama-, fins i tot en els moments més difícils. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó per exercir drets fonamentals, ha recordat que “la història de la Flama és la d’un poble unit en la diversitat per la llibertat”. “Que en els moments més foscos sap transformar la injustícia en esperança, estenent una xarxa cultural i solidària arreu dels Països Catalans; passant per Brussel·les, Ginebra i arreu del món”, ha afirmat.

Valora
Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid