La policia el va acusar d'haver intervingut en el robatori de 250 quilos de dinamita a la localitat biscaïna de Mañaria, encara que la seva implicació més important va ser la participació a l'acció contra l'almirall Carrero Blanco, comès el 1973. Larreategi va ser la persona que va llogar el soterrani del carrer Claudio Coello que va ser utilitzat per excavar el túnel fins al centre de la calçada on es van col·locar les càrregues explosives que van causar la mort al president del Govern espanyol el 20 de desembre de 1973. Durant el temps que va romandre amb un comando d'ETA a Madrid fent els preparatius de l'acció contra Carrero Blanco, va prendre part, a més, a l'assalt a una armeria i al robatori d'un subfusell a un sentinella de la Capitania General.
La justícia espanyola el va processar per la seva participació a l'atemptat contra Carrero Blanco i va sol·licitar la seva extradició a l'Estat francès, però les autoritats de París la van denegar.
