Durant llargs mesos tots els afectats pel problema de l'adequació de l'Assemblea de Catalunya a la nova situació política hem pogut meditar i treure conclusions. S'han fet debats, s'han reunit secretariats, permanents i plenàries. Per la meva part, hi he pensat molt, he escrit molt, he consultat molt. En la darrera reunió tinguda amb partits no parlamentaris vam arribar a una possible entesa sobre la base d'una organització de l'Assemblea del Principat estrictament territorial, on s'excloguessin no solament els partits, sinó que també tota delegació sectorial o no territorial. Això donà un cert optimisme amb vista a obtenir unanimitat o, si més no, consens ampli.
Tanmateix, en aquesta mateixa reunió sorgiren les naturals discrepàncies degudes a dues concepcions marcadament diferents d'aquesta assemblea. Per a uns es tracta de continuar el mateix estil d'assemblea, per als altres es tracta d'encetar un estil nou, a base d'una ampla participació que només es pot aconseguir amb un minimalisme programàtic, amb un ambient d'espontaneïtat, «la praxi espontània del poble», amb una renúncia explícita a aspirar al poder polític de l'Estat. Cal que cada delegació territorial pugui explicar allò que viu i que pugui ésser d'interès general. Si més no, en els primers temps caldrà evitar les llargues discussions polítiques generals per a les quals el poble ras encara no està preparat.
I cal, també, fer com un tall. La vella Assemblea s'ha acabat i la nova encara no és a punt. En l'entretemps hauria de funcionar una gestora de la futura Assemblea popular que, tot coordinant o fomentant les assemblees de base, vagi preparant una assemblea del Principat, popular de veritat.
Són dos estils molt diferents els que es volen aplegar en una única institució. En totes les darreres reunions fou impossible assajar l'estil senzill nou. La inèrcia féu que les llargues i complicades discussions estiguessin a l'ordre del dia. Avui, que se celebra l'assemblea que ha de concretar la transformació, penso que seria bo d'assajar per separat els dos estils d'assemblea. Potser més endavant ens tornarem a trobar.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
