Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
PPPSOE

Article d'Isabel-Clara Simó, publicat al diari AVUI el 4 d'abril de 2005

22/09/2021 El fil roig

Tinc la solució: sobre el problema vasco hi ha un remei definitiu. Veig que el camí ja l'han encetat, però és el mateix que va fer Aznar amb el seu amic Mayor Oreja, i no se'n va sortir. No, no: la solució és tan clara i tan a l'abast que sembla mentida que no se'ls hagi acudit (o sí?). Es tracta d'implantar-hi el partido único, que té velles i castisses arrels espanyoles. Aquest partit es podria dir PPPSOE, i s'ha de pronunciar com si estiguéssiu ensenyant les bilabials als alumnes de classe. Tots els altres partits serien eliminats. Per evitar una altíssima abstenció, també tinc la solució: eleccions obligatòries. L'endemà dels comicis, tots els empleats hauran de presentar la papereta del vot al seu superior, els alumnes al professor, els automobilistes als mossos i els malalts al seu metge. Qui no la presenti, degudament segellada, serà expulsat. Això no sols seria una mesura sanament democràtica, sinó de retruc un programa social: hi hauria més aules, hi hauria llocs de treball per a tots els immigrants, sobrarien llits d'hospital i el divorci deixaria de ser un desagradable enfrontament.

Em podeu dir, amb raó, que l'invent ja està fet, i que, si pretenc cobrar-ne drets d'autor, l'SGAE ho impugnarà. Ho va inventar Francisco Franco, ho reconec, però penseu que li va donar un resultat estupend: 40 anys de pau idíl·lica, de progrés continuat -qui no recoda la Vespa o el 600?-, de carrers tranquils, car la delinqüència havia desaparegut, d'entusiasme popular -o no hi havia multituds a la Plaza de Oriente?- i d'amistat substanciosa amb Estats Units que ara es troba tant a faltar. Així doncs, no reclamaré drets d'autor, tot i que em reca que el pessic se l'emportin els frívols hereus del general, però és que quan tens tanta solidaritat envers la humanitat no escatimes esforços altruistes.

La mesura tindrà un altre efecte positiu: que els comunistes espanyols podrien conservar la seva honra, cosa que totes les dones del món sabem que és difícil de conservar, sobretot ara en primavera. Ja ho ha dit Gaspar Llamazares, coordinador general d'Izquierda Unida, que s'ha apressat a aclarir que els comunistes bascos "no tenen res a veure amb l'honrós comunisme espanyol", tot i l'internacionalisme a què està obligat doctrinàriament. Millor que el genocidi, on vas a parar!
Valora
Rànquings
  1. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  2. La pagesia torna a tallar carreteres arreu de Catalunya contra les polítiques que ofeguen el camp
  3. El Correllengua Agermanat posa en marxa una web per difondre la iniciativa arreu dels Països Catalans
  4. Delcy Rodríguez jura la presidència de Veneçuela pel país per Chávez, per Bolívar… i pel seu pare assassinat
  5. Quan la lletra petita amaga la renúncia a la sobirania
  6. Els Pastorets de l’Estany
  7. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  8. Barcelona no pot respirar: continuen les mobilitzacions veïnals contra l’excés de trànsit
  9. Poble Lliure condemna l’atac militar imperialista contra Veneçuela
  10. Veneçuela i el rostre nu de l’imperialisme
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid