Componen la comissió 12 senadors d'UCD i un del Grup Parlamentari Independent per una banda, que ja sumen majoria; cinc del PSOE, dos dels progressistes, dues de la Entesa, un de l’Agrupació Independent (Camilo José Cela) i un del grup Basc per l'altre costat, que són minoria. I el president Manuel Iglesias Corral, del Grup Mixt.
L'article 147 del Reglament del Senat, diu: «Les sessions de les comissions se celebraran a porta tancada. Podran tenir accés a la Comissió, si s'escau, els representants dels mitjans informatius segons les normes de la Taula del Senat, escoltada la Junta de Portaveus».
No hi pot haver públic i sí premsa, amb els deguts permisos. Però es veu que en el nostre cas no hi havia permís. No va ser argument suficient la presència de la premsa en altres comissions.
Aquest article 147 va ser objecte d'una llarga controvèrsia en el ple del 14 d'octubre. Els progressistes proposaven una altra redacció més aperturista: arrossegar pràcticament tots els grups, excepte UCD i Grup Independent, però van perdre per 90 contra 116. Cop de forrellat!
La cosa es va complicar a la Comissió perquè l'article 47 del reglament diu que les actuacions de les comissions especials d'Investigació seran secretes.
Vam discutir molt si les actuacions s'entenien cenyides a les investigacions fetes fora de les reunions o es referien, també, a les deliberacions. Els majoritaris de sempre van preferir entendre-les en sentit ampli i, com sempre, es van imposar.
I una llosa de plom va planar sobre les investigacions carceràries. Haurem de treballar de valent en silenci. El públic no arribarà a saber res del que passa dins de les presons i calabossos, llevat de les conclusions de la Comissió, si no afecten Defensa Nacional, Seguretat Interior de l'Estat o Relacions Exteriors. Ho sento amics.
Quina por infon la veritat!
Navarro Esteban va dir: «S'està produint en la civilització occidental un greu abisme entre l'autoritat i la comunitat».
