Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'amnistia política

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 15/10/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

07/07/2021 El fil roig
Hem arribat a la darrera. Segurament, després d'aquesta no hi haurà més amnistia política a propòsit de la guerra civil i de les seves conseqüències. És el punt final d'un sistema i el principi d'un altre. El primer va ser llarg, la transició al segon és laboriosa. És la tercera amnistia i encara no és total. Conté punts realment importants i oblida punts també importants. El que aporta ens interessa, per això no vam poder votar en contra. Estem obligats a aconseguir el que manca, per això no podrem aturar la feina per aconseguir despenalitzacions, canvis de llei i el que convingui per acabar amb els privilegis i les marginacions. Estem compromesos amb els qui encara esperen la seva part del pacte de pau. Quaranta anys de lluites heroiques per reconquerir una societat lliure no es poden resumir sense traïció. Les campanyes dels últims anys en què ha estat participant tant de poble i en les que molts han patit i alguns han mort, han estat tan intenses i constants, que han aconseguit les successives amnisties en contra de la voluntat decidida de no donar-la per part dels vencedors.

Però m'ha agafat amnèsia, amnistia només vol dir això. Ja no me’n recordo de res. No parlaré, doncs, del passat. Combatré les seves relíquies en el present amb totes les meves forces.

Estic molt cansat. M'he assegut al Senat des del moment de l'aprovació d'aquesta amnistia. També abandonaré, senzillament, la meva guàrdia davant de la presó Model, després de mantenir-la durant un any i nou mesos. Faré unes vacances el més curtes possibles. No abandono, però, res del que no hagi d'abandonar.

Us dono les gràcies a tu, a tu, a tu. Us veig a tots els qui m'heu ajudat. Gràcies a aquesta comunitat, oberta del carrer Entença que ha donat dimensió al meu petit signe personal. Gràcies per tanta companyia, tant d’ajut, tanta imaginació al servei de la causa noble, altruista, de l'amnistia per a tots els ciutadans de l'Estat.

Gràcies també als estimats enemics, des del policia que ens va pegar, fins al gran estadista que va guanyar la guerra. La seva contradicció ha donat, potser, un valor únic al món a la nostra llibertat. En tindrem cura, l’alimentarem i l’engrandirem.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid